Aguanta, Pere

Aguanta, Pere, ja ho tens, només una mica més, uns mesos més, i ho hauràs aconseguit. N'hi ha molts que fa temps que et volen veure enfonsat, Pere, però tu no et pots donar per vençut, no ara. Hi ha massa en joc. De què viuran els amics endollats als xiringuitos d'aquí i d'allà, com es mantindran els mitjans afins sense les teves subvencions, com seguirem alimentant la màquina processista… i sobretot, qui hi serà per parar a l'extrema dreta si tu et rendeixes!

Entenc els teus dubtes, Pere. La sequera, els tractors, els sanitaris, el fracàs escolar, massa obstacles per a un govern en minoria absoluta i assetjat per tot arreu per una oposició rapinyaire. Què sabran ells de les dificultats de gestionar, Pere. Però ara s'ha acabat, ara ja tens el que necessitaves, el suport del PSC (com s'han fet pregar!), ara a prémer l'accelerador una mica més i que te quiten lo bailao. Aguanta, Pere, aguanta, que després no et puguin dir que et vas rendir.

Aquest vendaval passarà tard o d'hora, Pere, i aviat podràs formar un nou govern. Allà hi haurà Salvador i Jéssica, esperant-te per encaixar totes les peces, des de l'ajuntament de Barcelona fins al Congrés dels Diputats: PSC-ERC-Comunes, l'inici d'una nova era, el tripartit de l'esperança. Sí, ho sé, la mala notícia és que hauràs de compartir les decisions, i també les guinguetes, el poder, les prebendes. Però què carai, Pere, seguiràs allà, i podràs mirar els teus rivals per sobre de l'home, ells que no donaven un duro per tu, i mira'ls, morts de fàstic una altra vegada a l'oposició. El poder desgasta diuen... El que desgasta és l'oposició!

Aguanta, Pere, que els ingrats no aconsegueixin fer efecte en el teu orgull. Et diran que si la immigració, que si la seguretat, que si l'economia, que si allò o allò altre. No diran res de tots aquests èxits que només aconsegueixes veure tu: les ambaixades, l'empoderament feminista, la teva gestió de l'aigua, Catalunya terra d'acollida, i ben aviat una llei trans que ja agradaria a Irene Montero. Per això no ho pots deixar ara. Qui es farà càrrec de totes aquestes lluites si tu no hi ets, qui defensarà els treballadors de la dreta.

No et rendeixis, Pere, ara no, ara que ho tenim tan a tocar. No pots deixar que la por frustri el teu veritable somni, el referèndum d'autodeterminació, la independència de Catalunya. T'imagines? Tu proclamant la República Catalana mentre Puigdemont se'l mira des de la barrera, quina ironia veritat? Mentre tots reien de la taula de diàleg tu sabia llegir abans que ningú que el procés era història i que el que tocava ara era negociar i prémer les dents. Ho aconseguiràs, Pere, al final ho aconseguiràs, però has de romandre-hi, no rendir-te, aguanta, Pere, aguanta, per la llibertat, per la democràcia, pel país, tot això que ja saps molt bé i que repeteixes en cada discurs.

Per tot això, pel referèndum, pel feminisme, per l'ecologisme, pels treballadors, per la pau al món, però també (què carai) pels sous, les butaques, les dietes, les subvencions i les guinguetes. Per tot això, per tots ells, fes-me cas, Pere. Aguanta.