Adéu, Colau, hola Trump!

Espanya viu, ara mateix, dues grans catàstrofes: la causada per la DANA, que tant de dolor ha portat a la Comunitat Valenciana i a altres parts del país, i el Govern de Pedro Sánchez, que és la maldat en estat pur – només cal veure el seu càlcul polític en el desastre a València —. Però com que Déu estreny, però no ofega, hem tingut en els últims dies dues grans notícies: la gran plaga que va assolar Barcelona durant vuit anys, Ada Colau, se'n va entre el retret dels seus i Donald Trump li ha donat el seu merescut a allò pitjor de la política nord-americana. Hi ha res pitjor que Trump? Sí, els neoreaccionaris del Partit Demòcrata, sempre disposats a anomenar “nazis” i “escombraries” els que no pensen com ells.

Ada Colau també era d'aquesta pasta, sempre disposat a insultar els que no compartien la seva ideologia, i exercint una doble moral que era menyspreable: defensava la “desobediència” davant les lleis 'espanyoles' quan li interessava, però aplicava el corró de la poderosa màquina de l'Ajuntament de Barcelona per fer complir aquelles normatives molt del gust dels Comuns, com cruixir a impostos al ciutadà. Per descomptat, Colau governava sense governar.

Manava per endollar els seus i afavorir la seva capelleta, però va deixar la ciutat com un solar. Barcelona es va convertir en un pou de delinqüència i una ciutat bruta i desagradable. Va arribar a l'alcaldia per posar fi als problemes d'accés a l'habitatge i la va deixar amb barris sencers plens de narcopisos i amb els lloguers pels núvols. La política d'habitatge social de Colau va ser molt poc productiva, per a la qual cosa va prometre campanya rere campanya electoral.

Colau va fer més per l'extensió del procés separatista que per la construcció de nou habitatge social. Va ser més activista a favor del cop d'estat de l'1 d'octubre i del que va definir com a “presos polítics” que a favor dels que tenien problemes per accedir a un lloguer assequible. Va aconseguir posar d'acord gairebé tots els barcelonins i va aconseguir una fita difícil d'aconseguir: després de vuit anys d'alcaldessa —amb el plus de coneixement i el repartiment de dons que comporta— va quedar en tercer lloc a les eleccions municipals del 2023.

Colau va arribar a l'alcaldia després de l'onada esquerrana provocada per la irrupció de Podem i la seva gestió va destrossar les expectatives d'uns Comuns que van passar de ser l'esquerra hegemònica a Catalunya el 2015 i el 2016 – el van treure en dues eleccions generals consecutives més de vuit punts d'avantatge al PSC – a ser uns escolans de Salvador Illa.

L'exalcaldessa de Barcelona va demostrar un tarannà sectari i semidictatorial al capdavant del seu partit. Tant cansament va provocar que al Congrés que els Comuns va celebrar aquest cap de setmana passat, i que significava l'adeu com a líder de Colau, ni la meitat dels presents van recolzar la seva gestió al capdavant de la formació. Ella, i la seva escolà Jéssica Albiach, van collir un 53% de vot de rebuig —un 36% en contra i un 17% d'abstencions, amb un 46% a favor—.

Mentrestant, Donald Trump, aconseguia gairebé 77 milions de vots als Estats Units. Si un personatge com el milionari americà, que cada vegada que obre la boca converteix Coto Matamoros en un premi Nobel de la Ciència, ha aconseguit aquest suport popular serà perquè el Partit Demòcrata ha governat aquests últims quatre anys com Ada Colau: en contra de bona part dels ciutadans i provocant que molts vegin Trump com una opció molt millor que Kamala Harris.

Doncs això. Colau va fer que Jaume Collboni o Xavier Trias semblin molt millor del que són, i Kamala Harris i Joe Biden han convertit Donald Trump en el líder del futur dels Estats Units. Qui en vulgui aprendre, que en prengui nota. Jo, de moment, he gaudit molt gràcies al Congrés dels Comuns i a les eleccions nord-americanes.