El 9 de juny, confirmem les empreses constructores

El màrqueting ho domina tot, sota la seva influència tot és “important”, “transcendental”, “com mai”, “no t'ho perdis”, etc. La política no escapa a aquesta voràgine, al contrari, n'és cada vegada més dependent. Per tant, intentar convèncer el lector que les eleccions europees del 9-J són transcendentals em sembla gairebé impossible i, així i tot, ho intentaré a la meva manera perquè crec que realment ho són.

L'anomenada “construcció europea” és una figura retòrica-metafòrica que s'avé amb el procés que vivim a Europa des dels anys cinquanta del segle XX: s'ha anat posant una peça darrere l'altra fins a construir l'actual Unió Europea.

Encara és un edifici inacabat, falten un parell de plantes, ja li ha sortit alguna esquerda, té goteres i humitats i no tots els serveis funcionen satisfactòriament. Hi ha motius de queixa, però és la finca que la major part dels europeus habitem tot l'any, i els adversaris de la construcció, uns de dins i altres de fora, voldrien enderrocar-la i que tornéssim a les barraques nacionals o que fóssim uns sense sostre vivint a la intempèrie política exposats a totes les inclemències i amb l'os rus a l'aguait.

Si les empreses que fins ara han participat en la construcció europea: demòcrates cristians i assimilats, liberals, verds i socialdemòcrates, que formen una mena de consorci, de vegades malavingudes, fan fallida, és a dir, perden la majoria de les accions que tenen al Parlament Europeu, pararà l'obra, l'edifici es degradarà i acabarà sent una ruïna inhabitable.

Des de les empreses de l'extrem més a l'esquerra, se'ns diu que una altra construcció és possible. Pretenen que la construcció actual amb materials neoliberals és de mala qualitat i que molts dels veïns passen fred. Però, resulta que al mercat mundial de la construcció no hi ha més materials que aquests, per tot arreu les construccions s'estan fent amb ells, des dels Estats Units fins a la Xina.

Tot depèn de com s'utilitzen els materials, a la Unió Europea es fan servir amb més professionalitat i atenció social que als Estats Units ia la Xina.

Les de l'extrem més a la dreta volen que ens mudem a les barraques nacionals, que segons ells són de luxe. La seva oferta és una estafa, una barraca és una barraca, els europeus hem viscut durant segles, primer a cavernes i després a barraques. Els espanyols vivim quaranta anys en una barraca, tornar-hi seria la pitjor mudança que podríem fer.

Hem de confiar en les actuals empreses constructores, al capdavall, l'edifici, malgrat els seus defectes, no està gens malament, la prova la tenim a les còpies que es fan a Sud-amèrica, a l'Àfrica, a l'Àsia, totes de solidesa i qualitat inferiors al model original i amb molts menys serveis.

Tenim l'oportunitat de confirmar la confiança en les empreses constructores, fem-ho. Ara bé, participem en el control de l'obra, siguem exigents amb la selecció i la col·locació dels materials, que ajustin bé, que no hi hagi filtracions i humitats, que els acabats durin, que els serveis funcionin per tal que no hi hagi veïns que passin fred o que vulguin marxar.

I desconfiem de les ofertes enganyoses, de la venda ambulant irregular, dels venedors pirates infiltrats a les xarxes socials, dels representants de constructores de fora, dels que ens volen vendre la seva barraca de cartó pedra, on es malviuria, dels que volen l'esfondrament de la nostra construcció per enveja, per por que els seus veïns comparin com viuen ells i com vivim nosaltres, malgrat les esquerdes i les goteres.

Si la construcció actual s'enfonsés, si haguéssim d'abandonar d'edifici de la Unió Europea, ens quedaríem sense sostre polític comú, hauríem de tornar a les barraques nacionals on passaríem fred i gana de veritat. Ho sentiríem a més no poder perquè amb la fallida de les constructores actuals, el solar europeu ple de runes i desenganyats, els veïns no hi hauria ànim per aixecar una nova construcció.

El 9 de juny ratifiquem les empreses conegudes, les altres no porten bones intencions, les referències no són bones, es quedarien amb els materials, desmuntaria l'obra feta. Siguem prudents i conservem allò que tenim.