Terelu Campos i les seves mil contradiccions per continuar facturant a costa de sa mare

Dimecres passat la revista Lecturas portava com a protagonista a la portada un nou rostre de l'univers Sálvame, i en aquesta ocasió no s'ha tractat d'una altra que de la Terelu Campos.

La presentadora era fotografiada en banyador, deixant enrere els seus complexos, amb una piscina de fons en un ambient estiuenc. Fins aquí tot en ordre.

Tot en ordre si no fos perquè la imatge de felicitat per aquesta estació de l'any en què ens trobem produeix un gran contrast amb les declaracions que aquesta ha realitzat a la citada revista: “Ja no suporto més veure patir la meva mare”, és el titular que ha escollit la capçalera.

Això no és directament culpa de Terelu, ja que no és una cosa que ella hagi escollit. A més, cal tenir en compte que tant el posat com l'entrevista és una cosa que ja va deixar fet dies previs abans del seu viatge a Miami i a Mèxic. De fet, just quan va sortir la publicació aquesta es trobava ultimant les gravacions per a Netflix a Mèxic.

El que sí que recau sobre la seva consciència és el fet que continua beneficiant-se econòmicament parlant de les tragèdies de la seva mare. Que sí, que evidentment tant ella com la seva germana Carmen són les primeres que estan en tot el seu dret d'explicar el que considerin oportú, però quina incoherència el fet que Terelu hagi estat la primera que hagi alertat públicament els mitjans de comunicació (fins i tot als polítics) per tal que es protegeixi la seva mare, María Teresa Campos. Ella és la primera que l'està exposant perquè tothom opini de la seva trista malaltia.

Fins i tot la seva pròpia filla, l'Alejandra Rubio, s'ha mostrat sorpresa amb aquesta exclusiva: “El que més m'ha sorprès és que ella s'obri en aquest tema perquè és veritat que ha demanat a la premsa que no es tracti i que no es fotografiï a la meva àvia”.

I, repeteixo, això ho diu la seva pròpia filla, potser ho va dir perquè realment ho pensa o bé per generar una mica de controvèrsia als platós de televisió. Aquests mateixos platós en què ara impera l'excessiu bonisme i en què sembla que ja no es pot ni dir el que realment es pensa (sempre respecte) sobre aquest modus operandi que, al meu entendre, deixa prou que desitjar.

Entenc que els ingressos de les Campos es puguin veure minvats arran del final de Sálvame, entenc que calgui facturar per mantenir l'alt nivell de vida que volen portar, però el que mai no entendré són les contradiccions, que s'intenti vendre que això ho fan per tal que el públic empatitzi amb la seva situació (a cop de talonari) o coses com “tant de bo fos milionària per poder quedar-me a casa amb la meva mare, però he de treballar”. Aquestes declaracions, per mi, ofensives i que no s'ajusten a la realitat, les va fer Terelu Campos fa menys d'una setmana. Com ho llegiu.