Qui és Jaume de Borbó, el curiós familiar sordmut del rei Felip

Avui, dia 3 de març, se celebra el Dia Internacional de l'Audició. Una jornada amb què es pretén visibilitzar i promoure la detecció primerenca de problemes o deterioraments auditius. Circumstàncies que han viscut i viuen nombroses persones a tot el món.

Un exemple d'això és el Jaume de Borbó, l'oncle avi sordmut del rei Felip VI. Es tracta d'un home que és un gran desconegut en l'àmbit públic, però que darrere hi ha una interessant i singular història.

Jaume de Borbó, el familiar sordmut de Felip VI

El Jaume de Borbó va néixer el 23 de juny de 1908 a La Granja de Sant Ildefons. Va ser el segon fill del matrimoni format per l'Alfons XIII i la Victòria Eugènia, així com, per tant, germà de Joan, l'avi patern de Felip VI.

Amb només quatre anys es va quedar sord, després de ser intervingut per una infecció molt greu. En concret, per una doble mastoïditis, localitzada a la part posterior de l'orella. I aquesta circumstància va canviar per sempre el seu destí.

El Jaume de Borbó, atès el seu problema auditiu, va rebre especials atencions dels seus pares. Aquests van prendre la determinació que ell fos cuidat per dues monges, que en tot moment van evitar que se li parlés mitjançant llengua de signes. D'aquesta manera, van aconseguir que aprengués a llegir els llavis en diferents idiomes.

El moment més crucial i significatiu en la seva vida es va produir quan el seu germà gran, Alfons, va renunciar als seus drets al tron. Ho va fer per amor, perquè es va enamorar perdudament d'una plebea, Edelmira Sampedro, amb qui s'acabaria casant.

Davant d'aquesta circumstància, el Jaume es va convertir en el príncep d'Astúries i el successor de la monarquia espanyola. Tot i això, aquesta posició la va ocupar poc temps, només uns dies del 1933. El motiu és que el seu pare, que no el considerava apte per a aquest càrrec per la seva sordesa, li va demanar que renunciés.

Ell va acceptar, va renunciar i en aquell moment l'hereu al tron va ser el seu germà Joan, el que seria pare de Joan Carles I i avi de Felip VI. Per això, segons sembla, la relació entre ells va començar a ser una mica complicada des d'aquell instant. Un es va convertir en successor al tron espanyol i l'altre va passar a ser simplement el duc de Segòvia.

Alfons XIII va sustentar econòmicament el seu segon fill i també li va organitzar un matrimoni. Va fer que es casés el 1935 amb la plebea Emanuela Dampierre, amb qui va tenir dos fills. El primer va ser l'Alfonso, pare de l'actual Alfons de Borbó i que va morir tràgicament esquiant, i el segon va ser Gonzalo.

Això sí, aquesta relació va acabar el 1947, va ser anul·lada legalment i ell, anys després, tornaria a casar-se. Ho va fer el 1949 amb la cantant i actriu alemanya Carlota Tiedemann.

Els episodis més tèrbols de la vida de Jaume de Borbó, l'oncle de Felip VI

El Jaume de Borbó, a més de ser expulsat com a hereu al tron, va viure més instants difícils a la seva vida, alguns controvertits i envoltats de cert misteri. Un exemple és que hi va haver un moment en què, sentint-se no tan ben cuidat com el seu pare li havia assegurat, va provocar un conflicte dins la monarquia. Va intentar invalidar la seva renúncia al tron, però no ho va aconseguir.

Encara més, després va tenir el desig que el seu primogènit, que va acabar casant-se amb la neta de Franco, es convertís en el rei d'Espanya. No obstant això, aquesta idea se'n va anar en orris quan el dictador va triar per a això el Joan Carles.

Així mateix, cal destacar que el seu primer matrimoni va estar marcat per infidelitats i que, després de posar fi a aquest, va tenir una vida de festa en festa. Sense obviar que el segon enllaç va ser molt complicat, perquè la seva dona tenia problemes amb l'alcohol.

I, per si no n'hi hagués prou, la seva mort el 20 de març de 1975 va estar envoltada de polèmica i misteri. Oficialment, una caiguda accidental al carrer el va fer patir greus ferides de les quals no es va poder recuperar. No obstant això, altres teories exposen que les ferides se les va produir la seva dona en colpejar-lo amb una ampolla al cap.