
Charlene de Mònaco, totalment trencada en saber què va fer Carolina amb Albert
La germana gran d'Albert II de Mònaco va jugar un paper clau en la vida del príncep que va perjudicar greument Charlene
El matrimoni entre el príncep Albert II de Mònaco i Charlene de Mònaco ha estat marcat per la controvèrsia i el patiment. Des de la seva boda el 2011, la relació sembla haver-se ensorrat i els rumors sobre la seva separació mai han cessat. No obstant això, el que pocs coneixen és que la seva relació no només va afectar els protagonistes, sinó també Carolina de Mònaco, la germana gran d'Albert II.
Charlene de Mònaco: Una princesa atrapada en un matrimoni buit
Des de la seva boda amb Albert el 2011, Charlene ha viscut un calvari: la sud-africana, que semblava tenir-ho tot, es va veure submergida de sobte en una vida que ràpidament va perdre la seva brillantor. El matrimoni que semblava ser el somni de molts es va convertir en un malson per a la Princesa de Mònaco, qui no ha aconseguit recuperar el seu somriure des d'aquell "sí vull". Per a Charlene, la relació amb Albert II ha estat tot el contrari a l'amor que molts van imaginar: el patiment i la solitud s'han apoderat de la seva vida.

Al llarg dels anys, l'especulació sobre una possible ruptura ha estat constant i les versions que indiquen que els prínceps porten vides separades han circulat amb força. Encara que mai s'ha confirmat oficialment, tot apunta que la convivència entre ambdós va acabar fa ja algun temps. La situació no va passar desapercebuda per a Carolina de Mònaco, qui sempre va estar en contra d'aquest matrimoni.
Carolina de Mònaco i la seva oposició al matrimoni d'Albert i Charlene
Carolina, filla gran del príncep Rainier III, sempre va ser reticent a que el seu germà Albert es casés amb Charlene. Segons fonts properes a la Família Reial, la princesa va pressionar el seu germà en diverses ocasions. Carolina estava convençuda que la sud-africana no era la persona adequada per ocupar el seu lloc com a esposa del Príncep de Mònaco.

El temps ha mostrat que la relació d'Albert i Charlene manca de la sintonia que molts esperaven. En lloc d'un amor sòlid, el matrimoni ha estat marcat per la incomoditat i la falta de connexió. Carolina, com a part de la Família Reial, va observar com la situació es deteriorava, però els seus intents per evitar que el seu germà fes el pas final no van ser suficients.
Els interessos de la princesa Carolina: Un somni de poder, frustrat
Més enllà del seu desacord amb el matrimoni del seu germà, la veritable motivació de Carolina de Mònaco es trobava en la seva ambició personal. Sempre va somiar a ser ella qui ocupés el lloc més alt a la Casa Reial de Mònaco. Com a filla gran de Rainier, considerava que tenia el dret de succeir-lo, no obstant això, el naixement d'un fill mascle, Albert II, va frustrar aquest somni.

El matrimoni d'Albert i Charlene, que mai va ser el que Carolina havia imaginat, va fer miques el seu pla. Amb l'arribada dels fills de Charlene i Albert, Jacques i Gabriella, la successió al tron de Mònaco va estar assegurada. Això va desbancar Carolina del seu somiat poder i, a més, els seus esforços per evitar el matrimoni i la descendència del seu germà van ser en va.
Més notícies: