La bonica història d'amor de Francesc Mauri: un Nadal especial i dos fills

Francesc Mauri, el conegut meteoròleg de TV3, va viure una història d'amor que va començar especialment una nit de Nadal el 1989. Amb 23 anys, Mauri i el seu grup d'amics tenien el costum de reunir-se per celebrar la nit de Nadal en llocs amb música.

“Aquella nit del 1989 vam anar als Avions de Sant Cugat. Hi havia dos avions antics grans, amb la barra instal·lada a l'espai de fusellatge, i una terrassa amb espai de ball”, rememora Mauri en una entrevista amb el diari ARA.

A la terrassa, la seva futura dona ballava amb una amiga. Un amic de Mauri la va treure a ballar, i aviat es van quedar els quatre xerrant. “Jo els vaig dir que l'endemà era el meu aniversari i que les convidava totes dues a prendre alguna cosa”.

Així, l'endemà, dia de Sant Esteve, es van tornar a veure, i des de llavors no van deixar de fer-ho. “Ens vam casar el 5 de març de 1994 al monestir de Sant Cugat”, recorda Mauri.

De la seva dona, Francesc Mauri en destaca la vitalitat, la dolçor, la iniciativa i el caràcter afectuós i assenyat. “És una persona que sap molt bé què vol fer i com ho vol fer, afectuosa, assenyada i esbojarrada alhora. A més, és maca, i segur que em deixo coses!”, exclama el meteoròleg.

Després de gairebé 30 anys de matrimoni, en Francesc Mauri té clar quin és el secret d'una vida feliç en parella. “Els anys et donen la perspectiva que la vida sempre és complicada. Hi ha moments molt bons que es poden allargar en el temps, però segur que també hi haurà moments dolents. El més fàcil en aquests moments dolents seria posar punt final, però llavors ho poses tot en una balança i almenys en el meu cas —i en el que crec que també— les coses bones sempre han pesat més”, reflexiona.

La paternitat ha estat una part essencial de la vida en parella. Mauri no té problemes a parlar de la seva fantàstica família, composta per la seva dona i els seus dos fills.

“En tinc dos, un de 12 i un de 24. Pol és el més gran, el biològic, i el Marc és el petit i va venir de la Xina el 2013. És una adopció. El gran no segueix la meteorologia, ha acabat Humanitats. Al nen, que com s'acostuma a dir no és de sang, la meteorologia l'apassiona. Té una curiositat innata pels tipus de núvols, fa pronòstics mirant el cel”, explicava a Al Cotxe!, d'Eloi Vila.