Pas endavant a Sevilla. Aroma de La Masia

Bones sensacions, les que va deixar el Barça en la visita al Villamarín. La regularitat que necessita un equip per competir per tots els títols és una cosa que s'ha de constatar a mitjà termini, però sens dubte partits com el que van realitzar els blaugranes són el millor començament.

El Betis compareixia molt minvat per totes les baixes per lesió i aquesta competició tan incomprensible per als clubs europeus com és la Copa d'Àfrica. Tot i això, des del punt de vista blaugrana no resta mèrit al bon partit.

L'aposta de Xavi de començar a prendre decisions que s'allunyin de la gestió dels rols que ha fet al llarg de la seva etapa al Barça comença a ser evident.

Tan evident com que Lewandowski ha d'incrementar la seva eficàcia i la seva participació per mantenir-se al terreny de joc, fins i tot quan el seu equip necessita gols.

Tan evident com la irregularitat d'un João Félix que va tornar a ser decisiu i genial, deixant-nos a tots amb aquella sensació de “i si” fos capaç de mantenir-se en aquest nivell d'inspiració de manera continuada. Compensaria sens dubte els desequilibris que produeixen a l'ecosistema de l'equip el seu desordre tàctic.

Tan evident com la “meritocràcia” que inspira el pas endavant, arrasant el terreny, que ha protagonitzat un inspiradíssim Ferran. No hi ha millor missatge per a navegants que la irrupció com a principal referència ofensiva del valencià, desnonat per tots a l'inici de temporada.

Tan evident, al final, com que Xavi ha de redoblar l'aposta pels nens de la Masia. Impressionava veure la cara d'angelets en formació de Lamine i Cubarsí. Impressionava tant com l'exhibició que tots dos van fer sobre la gespa.

Han demostrat les darreres aparicions de futbolistes formats a casa que cal ser valents a l'aposta. Que són apostes, segures i guanyadores. Que creen un valor tangible i intangible, incalculable pel Club. Que han estat, a la història recent del Barça, les palanques que han elevat a l'Entitat, esportivament parlant, fins a convertir-se en referència global.

És quan veus aquests “nens” quan reforces la teva idea que tots els conceptes futbolístics que han de ser el valor diferencial del Barça segueixen vigents.

És quan veus Cubarsí no donar ni un toc de més a tot el partit. És quan veus Lamine explotant tot el seu talent desbordant des de l'ordre, la intel·ligència i el compromís.

No han de ser els nens els que facin aquest pas endavant que exigeix la situació. Ho sap Xavi. Han de ser uns altres. Però Xavi també sap que l'essència de tot ha de traspuar “Masia”.