El 'Punt d'inflexió de la Supercopa': I ara què?

Va passar la Final de Supercopa com un vendaval que ho va arrasar tot a l'entorn blaugrana.

Tots esperàvem (sobretot Xavi) que aquesta competició, una final precisament contra el Reial Madrid, tornés a suposar el punt de partida de la recuperació Blaugrana.

Els senyals que emetia l'equip fins aleshores no convidaven precisament a l'optimisme, però volíem creure, encara que només fos una qüestió de voluntarisme.

La rèplica del terratrèmol que es podia produir a Salamanca finalment no va tenir conseqüències al malmès edifici del Barça. I els de Xavi van poder avançar en una competició on realment tindran opcions d'aconseguir acostar-se a un títol aquest 2024.

I ara què?

I ara què? Ens preguntem tots. Per descomptat no ha estat malament sentir aquesta setmana Pep Guardiola donant suport a Xavi i posant a primera fila els futbolistes en un moment com aquest.

Lluny del “corporativisme” entre entrenadors, tots dos han estat en les difícils situacions que es donen sempre en un vestidor en circumstàncies com les actuals. És obvi que són els futbolistes els que han de demostrar per què el club hi ha confiat per tirar endavant la nau blaugrana en un moment delicat de l'entitat.

Han de fer aquest pas endavant. Si amb el nivell actual no arriba, caldrà treballar més, implicar-se més, comprometre's més i responsabilitzar-se'n més. No hi ha cap altre camí. Individualment i com a equip.

Al Barça no serveix rebolcar-se a les misèries i autocompadir-se. L'equip i el Club necessiten ara futbolistes que en treguin l'orgull i el compromís, però sobretot el futbol i la qualitat que molts pensem que poden oferir com a conjunt.

El nivell que han d'assolir aquests futbolistes i aquest equip va molt més enllà del que hem vist fins ara.

És el moment de Xavi Hernández

També és moment de l'entrenador. Molts han atribuït a l'egarense que no tenia experiència com a entrenador a l'alt nivell. Després d'aquests més de dos anys al capdavant del Barça ja no ho podran dir els seus detractors després de tot el que està vivint.

Xavi ha de créixer. Té molta feina per fer aquesta temporada. Com bé va constatar el mateix Pep en la seva mítica roda de premsa del "puto amo", els entrenadors han de dominar tant el que passa al terreny de joc com el relat a les sales de premsa.

Tant el joc com el relat han estat molt millorables fins ara.

Confio més en la intel·ligència que no pas en l'experiència. L'experiència només serveix als intel·ligents. Ara és moment que Xavi demostri la seva intel·ligència i no caigui en l'error d'"això és el que hi ha".

Per acabar, però no menys important, és moment també del club. "Cremar-ho tot" mai és una bona drecera a prendre al mig de la temporada. Els responsables han de mantenir el rumb ferm, transmetre seguretat, confiança i òbviament monitorar tot el que passa d'aquí a final de temporada per prendre les decisions estratègiques al seu moment.