El crèdit de Xavi Hernández: 'La Setmana Tràgica'

En un escenari normal, després de guanyar la Lliga sumant-li la victòria contra el Reial Madrid a la Supercopa, aquesta temporada hauria de ser la de l'evolució definitiva del Barça cap a un equip a l'elit europea.

Massa decepcions i amargors a la Champions i fins i tot a l'Europa League que molts menyspreaven. Massa eliminacions a fase de grups i la constatació que el Barça ja no formava part dels clubs aristòcrates europeus.

Avui, quan el Barça avança després de tants disgustos cap a la fase d'eliminatòries de la Champions, és quan l'equip evidencia que ara mateix no està preparat per competir a aquest nivell.

L'equip que la temporada anterior va cultivar l'esperit de supervivència s'ha desfet completament aquesta temporada. Més quan l'arribada de jugadors de qualitat no ha suposat res més que una descompensació de l'hàbitat que s'havia generat la temporada anterior.

No sempre afegir qualitat al teu planter suma, sinó que de vegades desajusta.

La construcció de la qual parla Xavi passa per l'evolució d'un equip que va ser capaç de guanyar la Liga. I ho hauria de fer en base a disciplina i treball a un equip que sigui capaç de dominar i implantar el futbol que s'exigeix a can Barça.

En aquest trànsit es va perdre gran part del patrimoni que l'equip va anar adquirint des de l'arribada del tècnic. Ha desaparegut la solidesa defensiva, el coratge competitiu i la regularitat.

Aquestes alforges no són mai suficients per al viatge a l'excel·lència que sempre s'exigeix el Barça, però sens dubte eren uns bons fonaments, una base sobre la qual créixer.

En una setmana difícil per a l'equip, però sobretot per a ell, després del tema de la “convocatòria fantasma”, Xavi ha de demostrar que té el pols ferm per mantenir el rumb.

El seu domini del discurs a la sala de premsa és sens dubte millorable. Com ho és també la coordinació amb la direcció tècnica. S'haurien d'evitar situacions que despullin la seva autoritat i que en menyscabin la imatge tant dins com fora del vestidor.

El seu crèdit està en joc i sabem que l'exigència del Barça és capaç de devorar els fills més il·lustres. Aquesta setmana ho ha posat de manifest.

Més que construir, Xavi ha de desconstruir en poc temps per tornar a l'equip les bases que li permetin refer-se futbolísticament. També per trobar l'equilibri entre el futbol que Xavi va situar a l'horitzó i el gen competitiu de la temporada anterior.

El temps ja no juga a favor seu.