
Anunci d’última hora de CaixaBank: res no és el que sembla i encara queda molt per fer
L'entitat ha emès un informe del qual es desprenen dades molt importants sobre la recuperació d'aquesta zona
De vegades, les grans notícies no són les que s’anuncien amb soroll, sinó les que es descobreixen en els detalls. CaixaBank ha fet públic un estudi que pot canviar la manera com entenem els efectes d’una catàstrofe natural i com la societat se’n recupera. El que semblava una història tancada després de la DANA que va colpejar la província de València fa un any, resulta ser molt més complex.
CaixaBank, a través del seu servei d’anàlisi econòmica CaixaBank Research, ha elaborat un informe exhaustiu sobre l’impacte que va tenir la DANA. Una investigació que mostra com ha evolucionat la recuperació de famílies, empreses i comerços. Els resultats mostren una realitat plena de contrastos.

Tot i que alguns municipis han avançat ràpidament, d’altres encara lluiten per recuperar el pols econòmic perdut després de les pluges torrencials.
Els detalls aportats per CaixaBank
L’estudi es basa en dades agregades i anonimitzades de pagaments amb targeta i operacions realitzades amb TPV de CaixaBank. Se’n desprèn que el consum dels residents de la zona es va desplomar un 47% els dies posteriors al temporal, és a dir, entre el 30 d’octubre i el 5 de novembre.
Tanmateix, la recuperació va ser sorprenentment ràpida. Només un mes després, la despesa de les llars valencianes ja superava la mitjana estatal.
No va passar el mateix amb els comerços situats a les àrees més afectades. En el que s’ha anomenat la “zona zero” de la DANA, la facturació va arribar a caure un 83% durant la primera setmana posterior.

El més preocupant és que els ingressos de molts negocis van romandre en nivells negatius durant més de mig any. No es van igualar amb els de la resta del país fins passats vuit mesos.
L’estudi de CaixaBank Research subratlla que l’impacte i la recuperació no han estat iguals a tots els municipis. En llocs com Alfafar o Paiporta, el consum dels habitants va créixer més d’un 20% interanual al setembre, però la facturació dels comerços locals amb prou feines va augmentar un 10%.
Això suggereix que part de la despesa s’ha desviat cap a altres zones o que alguns negocis encara no han pogut reobrir les portes. En general, la majoria dels municipis afectats ja compten amb més comerços actius que abans de la DANA. Tanmateix, localitats com Massanassa o Sedaví encara no han aconseguit recuperar del tot el nivell previ a l’episodi.

Els més afectats, les persones amb menys ingressos
La desigualtat també s’ha fet evident segons el nivell de renda. Les persones amb ingressos més baixos van ser les més colpejades: el seu consum es va enfonsar un 82%, davant del 40% registrat entre les rendes més altes.
Tot i que amb el temps la recuperació ha estat notable, la bretxa no s’ha tancat. Entre desembre de 2024 i setembre de 2025, la despesa de les llars amb rendes baixes va créixer un 12% interanual, mentre que la de les rendes altes ho va fer un 16%.
La mida de les empreses també va marcar diferències. Les grans companyies van resistir millor, amb una caiguda del 85% en la facturació que van aconseguir recuperar completament el setembre de 2025. En canvi, les petites empreses van patir un desplom del 98% i, un any després, encara facturen més d’un 10% per sota de l’any anterior.
Més notícies: