Europa Press, e-Notícies, Efired La premsa internacional diu prou i destapa el que Espanya no sap sobre Richard Gere
Richard Gere sorprèn i mostra una faceta que a Espanya passa desapercebuda i que la premsa internacional aplaudeix
La premsa internacional ha posat el focus sobre Richard Gere d'una manera inèdita, revelant aspectes que fins ara havien passat desapercebuts a Espanya. La insistència mediàtica global assenyala un gir important en la carrera i la imatge pública de l'actor que molts desconeixen. El que sembla un simple canvi en els seus projectes cinematogràfics amaga una història més profunda i reveladora.
Recentment, Richard Gere ha deixat enrere la seva fama de galant clàssic per apostar per papers més complexos i compromesos. Ha protagonitzat thrillers polítics i drames amb tints reflexius, allunyant-se del cinema comercial que el va llançar a la fama als anys 80 i 90. Pel·lícules com MotherFatherSon, Norman o La Agencia han servit per demostrar que Gere és un actor amb una sensibilitat i profunditat poc reconegudes a Espanya.
Gere revela una nova faceta com a actor | Europa Press
Aquest gir s'ha confirmat amb Oh, Canada, darrera pel·lícula que ha recollit elogis internacionals i ha marcat un abans i un després en la carrera de l'actor. Dirigida per Paul Schrader, qui va ser clau en els seus primers anys amb American Gigolo, la pel·lícula mostra un Gere reflexiu i madur enfrontant-se a l'etapa final de la seva vida. Aquesta col·laboració reviu una relació artística que ara explora territoris molt més complexos i menys superficials.
La faceta més profunda de Richard Gere surt a la llum
Oh, Canada ha estat aclamada per la crítica internacional, incloent Deadline, que l'ha descrit com una obra que convida a una profunda reflexió sobre la vida i la mort. El film de 90 minuts ha estat nominat a prestigiosos premis en festivals com Cannes i Sant Sebastià, un senyal clar del reconeixement global a Gere en aquesta etapa. Espanya, però, sembla no haver prestat prou atenció a aquesta evolució artística.
El film està construït com un mosaic temporal que narra la vida del documentalista Leonard Fife, interpretat per Gere, que afronta la seva pròpia mort mentre examina decisions passades. L'estructura fragmentada de la pel·lícula és complexa, però la direcció de Schrader aconsegueix un equilibri que permet a l'espectador entendre les contradiccions del personatge. Aquesta proposta tan arriscada dista molt de la imatge popular que es té de l'actor al nostre país.
El rerefons històric també és un element clau a la pel·lícula, amb referències a la guerra del Vietnam i dilemes morals que afecten el protagonista. El director de fotografia Andrew Wonder, amb una estètica refinada, ha alternat entre blanc i negre i colors desaturats per diferenciar èpoques i emocions. Aquesta estètica cuidada és un altre aspecte que ha estat destacat per la crítica estrangera, mostrant un nivell de detall i profunditat poques vegades associat a la filmografia recent de l'actor.
Més enllà del galant: la transformació artística de Richard Gere
Tot i que a Espanya no s'ha aprofundit gaire en aquesta faceta, la premsa internacional ha estat clara a l'hora d'afirmar que Richard Gere ha experimentat una transformació artística. La seva aposta per rols complexos i madurs reflecteix un compromís amb el cinema de qualitat i amb l'exploració de temes universals, quelcom que l'audiència espanyola hauria de començar a valorar.
L'actor en una escena d''Oh, Canada' | @andrewwonder
En definitiva, la premsa internacional ha dit prou i ha posat sobre la taula el que Espanya no ha volgut veure o potser no ha sabut interpretar sobre l'actor. Més enllà del mite del galant, hi ha un actor que s'ha reinventat i que ha trobat en el cinema independent un espai per expressar-se. La pregunta que queda és si el públic i els mitjans espanyols estan preparats per acompanyar aquest nou capítol en la trajectòria d'una figura icònica.
Més notícies: