El Govern confirma un canvi als supermercats d'Espanya en mesos i no agradarà

Els supermercats d'Espanya ja tremolen. El Govern espanyol està treballant en la implementació d'un Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn. Es coneix com a SDDR i serveix per a envasos, amb l'objectiu de fer-lo operatiu el 2026.

Aquest model ja funciona en països com Alemanya. Busca que els ciutadans retornin envasos a canvi d'un reemborsament monetari, incentivant el reciclatge i reduint l'abandonament de residus. No obstant això, la proposta està generant debats sobre la seva efectivitat, impacte econòmic i viabilitat real.

És el SDDR la solució ideal per a Espanya?

El SDDR no és un concepte nou, però la seva implementació a Espanya planteja desafiaments significatius. Aquest sistema requeriria la instal·lació d'infraestructures específiques en supermercats. Es tracta d'alguns com màquines de recollida, i adaptacions logístiques en la cadena de distribució. Encara que alguns països europeus han demostrat la seva eficàcia, les condicions de consum i reciclatge a Espanya podrien complicar la seva adopció.

Actualment, Espanya ja compta amb un sistema de reciclatge basat en contenidors selectius, amb resultats irregulars però en creixement. Implementar el SDDR podria suposar un cost elevat, tant per als ciutadans com per a les empreses, i podria generar duplicitats en la gestió de residus.

El paper dels supermercats: aliats o afectats?

Les grans cadenes de distribució, com Mercadona, Carrefour i Lidl, estan sent involucrades en les negociacions, però el camí no és senzill. Aquests establiments haurien d'assumir inversions per adaptar les seves instal·lacions, cosa que podria traduir-se en un encariment dels productes.

A més, els supermercats no estan exempts de crítiques. Alguns actors del sector asseguren que el SDDR pot suposar una sobrecàrrega administrativa. Afectarà especialment els petits comerços, que podrien quedar fora del sistema per manca de recursos.

Impacte econòmic i social: qui paga la factura?

El Govern argumenta que el SDDR contribuirà a reduir la contaminació plàstica i generarà llocs de treball relacionats amb el reciclatge. No obstant això, els crítics assenyalen que el cost inicial del sistema recauria sobre els consumidors i els comerços, almenys en les seves primeres etapes.

D'altra banda, l'experiència en altres països mostra que els consumidors no sempre adopten de forma massiva aquests sistemes. Especialment si perceben que la seva aportació econòmica no es tradueix en beneficis tangibles. Això podria derivar en un model ineficient, en lloc d'una solució sostenible.

Encara que la intenció de reduir els residus plàstics és necessària i urgent, el SDDR no està exempt de preguntes. És la mesura adequada per al context espanyol? S'han avaluat suficientment les alternatives, com millorar el sistema actual de reciclatge? Quines seran les conseqüències econòmiques reals per a les famílies i empreses?

El pla segueix endavant, però amb un rellotge que avança cap al 2026 i nombrosos reptes per resoldre. Mentrestant, la clau serà garantir que l'esforç no recaigui només sobre el consumidor i que les solucions plantejades siguin realment eficaces i sostenibles a llarg termini.