La dieta mediterrània pot reduir l'estrès i l'ansietat durant l'embaràs

L'estudi, liderat per investigadors del Clínic-IDIBAPS i realitzat amb el suport de la Fundació “la Caixa”, mostra que les dones gestants que segueixen la dieta mediterrània presenten una reducció entre el 25 i el 28% als nivells d'ansietat i tenen millor benestar i qualitat del somni.

Estudis previs en no gestants havien relacionat la dieta mediterrània amb una millora del benestar. Aquest és el primer assaig en embarassades que ho avalua i ho demostra.

Els trastorns d'ansietat i l'estrès cada vegada són més freqüents en dones embarassades i s'estima que 1 de cada 5 futures mares els pot patir.

Diversos estudis assenyalen que la dieta mediterrània, que promou la ingesta d'aliments vegetals rics en antioxidants, com ara fruites, verdures, oli d'oliva verge extra i cereals integrals, s'associa a un benestar millor i salut mental.

“L'estudi IMPACT, desenvolupat del 2016 al 2022 amb el suport de la Fundació ”la Caixa” ja va demostrar que la dieta mediterrània o el mindfulness durant l'embaràs redueixen fins a un terç el risc de tenir un nadó amb pes baix. Tot i això, la influència de la dieta mediterrània sobre l'estrès, l'ansietat, l'estat mental, la qualitat de vida i el somni de les dones durant l'embaràs encara no es coneixia”, explica Fátima Crispi, investigadora de BCNatal i del grup IDIBAPS Medicina fetal i perinatal, tots dos dirigits per Eduard Gratacós.

Crispi lidera, juntament amb Francesca Crovetto de l'Hospital Sant Joan de Déu i l'equip de Ramon Estruch del grup IDIBAPS Risc Cardiovascular, Nutrició i Envelliment, una investigació secundària de l'estudi IMPACT en què van participar 1.221 embarassades d'alt risc, distribuïdes de manera aleatòria , en grups diferents de les 19-23 setmanes de gestació.

Un grup va seguir una intervenció per a la promoció de la dieta mediterrània mitjançant visites personalitzades amb nutricionistes. Els investigadors van encoratjar les futures mares a incrementar la ingesta de cereals integrals (5 racions al dia), verdures i productes lactis (3 racions al dia), fruita fresca (2 racions al dia), llegums, fruits secs, peix i carn blanca (3 racions a la setmana), així com l'ús d'oli d'oliva per cuinar i amanir.

Un altre grup va rebre l'atenció habitual durant l'embaràs, segons els protocols institucionals establerts, però sense cap intervenció especial.

D'acord amb les dades publicades a la revista Nutrients, la intervenció basada en la dieta mediterrània va reduir entre un 25 i un 28% l'ansietat i l'estrès matern, a més de millorar el benestar i la qualitat del son de les gestants respecte del subgrup que no va rebre cap intervenció.

Els investigadors van arribar a aquesta conclusió després d'analitzar els qüestionaris d'estrès emplenats per les participants i de mesurar els nivells de metabòlits relacionats amb l'estrès, com el cortisol i la cortisona, en mostres d'orina. "Alguns estudis previs, com el Predimed, havien relacionat la dieta mediterrània amb una millora del benestar i una reducció dels nivells d'estrès, però eren estudis en no gestants", afegeix Crispi. Aquest és el primer assaig en embarassades que ho avalua i demostra. L'estudi també conclou que els efectes beneficiosos apareixen al cap de poc temps de l'inici de la intervenció.

"Tenint en compte la importància creixent del paper de la salut mental durant l'embaràs, aquests resultats podrien implicar la promoció de la dieta mediterrània adaptada a dones gestants com una potent estratègia de salut pública", declara Crovetto. Tot i això, els autors assenyalen que el treball presenta algunes limitacions. "Gran part de les participants eren d'ètnia blanca, amb un nivell socioeconòmic mitjà-alt", apunta Crovetto. “Així doncs, la troballa no s'hauria d'extrapolar a altres poblacions amb característiques diferents. Caldrà dur a terme nous estudis amb més diversitat poblacional, que avaluïn també els mecanismes responsables dels efectes de la dieta mediterrània observats”.

El projecte ha rebut finançament de la Fundació La Caixa, l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), l'Institut de Salut Carles III, la Universitat de Barcelona i el Centre d'Investigacions Biomèdiques en Xarxa sobre Malalties Rares (CIBERER) Obesitat i Nutrició (CIBEROBN) i Salut Mental (CIBERSAM).