Què demanen els agricultors i per què han canviat el nom del moviment a Catalunya

Les protestes dels agricultors a Catalunya no frenen. Ja fa més d'una setmana que els agricultors van començar a protestar contra la situació injusta que està vivint el sector.

Va ser el 6 de febrer passat quan els agricultors de Catalunya van començar a mobilitzar-se. Diversos talls a carreteres i tractorades s'han donat des d'aleshores en diferents punts del territori en senyal de protesta.

Els agricultors tenen clar que lluitaran fins al final per un canvi en les polítiques que els hi afecten, però hi ha preguntes sense resoldre. Què és el que demanen exactament? Per què han decidit canviar el nom de la plataforma que hi ha darrere de les protestes a Catalunya?

Per què es manifesten els agricultors?

Són diverses les raons que han provocat l'enfado dels agricultors al nostre territori. I és que ells consideren que els preus no són justos i no permeten assolir una mínima rendibilitat, i a això se li suma una pujada dels costos de producció.

D'altra banda, consideren que estan sotmesos a unes condicions rígides de les normes agràries. Però això no és tot, també exposen que han patit retallades en les ajudes i existeixen barreres comercials.

Les 13 mesures que exigeixen els agricultors

Davant del descontentament i la crisi que estan travessant, els agricultors exigeixen solucions immediates.

• En primer lloc, demanen “solucions immediates” amb un pla de xoc. Les organitzacions agràries –com ASAJA, COAG i UPA– defensen que la finalitat de les mobilitzacions és “reclamar un ambiciós pla de xoc” per part de la UE, del Govern d'Espanya i de les comunitats autònomes.
• D'altra banda, volen que hi hagi canvis en la Política Agrària Comuna (PAC). Es tracta d'un conjunt de lleis que s'apliquen a tota la UE amb la finalitat d'unificar criteris i estàndards en el mercat agrícola. El que ha provocat l'enfado dels agricultors respecte a la PAC és que, l'any 2021, va instaurar els “eco-esquemes”. Un sistema d'incentius perquè les explotacions agrícoles facin pràctiques mediambientals d'acord amb els objectius de la UE. Tot i que a la pràctica suposa un compliment de directrius que redueixen la productivitat de les explotacions.
• Un altre dels motius que han motivat les mobilitzacions és la lluita contra la burocràcia i la paperassa excessiva. Els agricultors defensen que hi ha un “excés de burocràcia” que els fa perdre moltes jornades de feina.
• La competència deslleial és una altra de les raons que han provocat el malestar dels agricultors. Consideren que no poden lluitar contra mercats com els del Marroc o els dels països asiàtics, que importen productes agraris a un preu molt baix.
• També exigeixen que es modifiquin les polítiques que es van establir amb motiu de la guerra d'Ucraïna. Doncs arran d'elles, consideren que s'estan “enfonsant els preus dels cereals produïts a Espanya”.
• D'altra banda, també demanen la creació d'un observatori sobre les importacions. La finalitat és que l'Agència d'Informació i Control Alimentari (AICA) augmenti les inspeccions i les sancions a les importacions. A més, demanen que es publiquin els índexs de preus i costos.
• Una altra de les causes que provoquen la crisi del sector agrari és la sequera. I és que davant d'aquesta situació d'escassetat, busquen que hi hagi una política de gestió de l'aigua. A més, reclamen que les assegurances del sector agrari tinguin un “pressupost reforçat” per poder fer front a cobrir danys derivats de catàstrofes climàtiques.
• Els agricultors també protesten contra l'Agenda 2030. I és que aquesta limita l'ús de pesticides que ells necessiten utilitzar en les seves collites per evitar plagues.
• Consideren que s'ha de modificar i ampliar la Llei de la Cadena Alimentària. L'objectiu és que els preus dels agricultors cobreixin els costos de producció i no es donin pràctiques deslleials.
• Reivindiquen que els productes tinguin un doble etiquetatge. Creuen que el consumidor ha de tenir la informació de quant han pagat per aquest producte al pagès, juntament amb el preu final.
• Una altra de les mesures que exigeixen és la derogació —o almenys la rebaixa— de la llei de benestar animal. La qual consideren que fa inviable les explotacions ramaderes.
• En aquest sentit, també lluiten perquè el llop no s'inclogui en el Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (LESPRES). Ja que és un problema per a les ramaderies que estan ubicades a prop de l'hàbitat d'aquest animal.
• Finalment, exigeixen que no s'acabin les bonificacions del gasoil agrícola, ni la rebaixa de l'IVA en carburants i electricitat.

Per què Catalunya ha canviat el nom del moviment?

6F és la plataforma de l'Estat que està darrere de les protestes dels agricultors. La plataforma de recent creació va adoptar el nom del dia en què es van posar en marxa totes les mobilitzacions.

Tot i això, a Catalunya ja s'han desvinculat d'ella i n'hi ha un motiu: s'han volgut allunyar dels agricultors de la resta de l'Estat. L'organització al territori català ha adoptat el nom de Plataforma Pagesa per desvincular-se de “qualsevol partit polític i sindicat” en l'àmbit estatal.

Quines carreteres estaran cotades avui a Catalunya per les protestes dels pagesos?

Comença una nova jornada de protestes dels agricultors. Avui, 13 de febrer, des de primera hora del matí, s'han tornat a manifestar amb diversos talls a carreteres de tot Espanya.

En el cas de Catalunya, avui hi haurà grans protestes a Mercabarna, el principal mercat a l'engròs de Barcelona en volum de comercialització de productes frescos. A més, també s'està produint una marxa lenta de tractors a l'A-2 en direcció a Barcelona, la qual ja està provocant quilòmetres de congestió.

A altres punts de Catalunya també s'estan tallant carreteres. A Tarragona, circulen tractors per la C-51 des del Vendrell fins a Valls. I a Girona, la N-II està tallada a Bàscara per la manifestació amb tractors.