L'expressió de tota la vida que només entenen a Catalunya i s'està perdent
Les noves formes de comunicar-se estan deixant enrere expressions quotidianes que abans eren comunes a la regió
A Catalunya, hi ha frases que formen part del paisatge quotidià, expressions que fa anys que acompanyen xerrades entre amics i familiars. Tot i això, algunes d'aquestes joies lingüístiques estan perdent força entre les noves generacions.
Sense traducció exacta al castellà
Una de les expressions més curioses que només entenen bé en català és "fer-la petar". El que és interessant d'aquesta expressió és que no té una traducció exacta al castellà, cosa que ja li dona aquest toc únic.
Encara que podríem intentar explicar-ho com "fer una xerrada" o "posar-se a parlar", no acaba de captar el seu veritable sentit. "Fer-la petar" descriu una conversa lleugera, distesa, sense presses.
És aquest tipus de xerrada que passa quan et trobes algú conegut per casualitat i decideixes quedar-te una estona parlant de qualsevol cosa, només pel plaer de xerrar. Una altra manera de dir-ho en català seria "petar la xerrada", però segueix sense tenir un equivalent clar en espanyol.
Adeu a la conversa de tota la vida?
La veritat és que "fer-la petar" està caient en desús. Amb la digitalització, les xarxes socials i les aplicacions de missatgeria, la manera com ens comuniquem ha canviat radicalment. Les noves generacions prefereixen dir que "xategen", sigui per text o videotrucada.
A mesura que la immediatesa s'ha tornat part de la nostra rutina, sembla que la idea de prendre's un moment per "fer-la petar" esvair-se. Avui dia, molts joves ni tan sols utilitzen aquesta expressió, i prefereixen termes més moderns. Les xerrades espontànies han estat substituïdes, en molts casos, per missatges ràpids i fragmentats al mòbil.
És una expressió que evoca proximitat, moments tranquils i connexions humanes que no necessiten tecnologia per funcionar. Per a molts, és un símbol de com eren les interaccions abans que les pantalles ens dominessin. I és que "fer-la petar" no només és una manera de parlar, sinó també de compartir moments i crear records.
Potser, amb el temps, aquesta expressió trobi el seu lloc de nou a les converses quotidianes. O potser es queda com un tresor del passat, recordada pels que van créixer fent-la servir. Però el que és clar és que, encara que desaparegui dels llavis, sempre tindrà un lloc especial al cor de la cultura catalana.
Més notícies: