Babylon Show: Quan la intenció és el primer pas cap a un bon programa

L'estrena de ' Babylon Show ' a telecinco, amb Carlos Latre al capdavant, ha estat rebuda amb un escepticisme palpable. No n'hi ha per menys, considerant els últims moviments de Mediaset, que han entrenat a l'audiència un radar afinat per detectar fracassos abans fins i tot que es materialitzin. Tot i això, enmig d'aquesta atmosfera de desconfiança, Latre ha aparegut a la franja més competitiva de la televisió amb una il·lusió que no hem de subestimar. I és que, malgrat els errors de qualsevol programa que s'estrena en directe, aquesta il·lusió és sinònim de compromís amb el projecte, un aspecte que mereix ser reconegut.

És cert que 'Babylon Show' ha començat amb ensopegades. El decorat resulta una mica arcaic i la il·luminació, en lloc de realçar la vitalitat que el programa pretén projectar, és més aviat pobra i fosca. No compta amb el disseny sonor i de realització dinàmic a què ens té acostumats 'El Hormiguero', però comparar un programa acabat de sortir del forn, encara a mig coure, amb un colós televisiu que fa més de 18 temporades que arrasa, és no només injust, sinó també miop.

Carlos Latre sabia des del principi que el seu camí no seria fàcil, així ho va deixar clar a les entrevistes promocionals. El primer 'Babylon Show' va evidenciar errors, sí, però també va mostrar intenció, i a la televisió, la intenció ho és tot. Latre vol que passin coses, que l'espectador se sorprengui i se senti partícip d'una cosa nova. En una època en què sembla que la televisió espanyola estancada en un bucle de continguts reciclats i avorrits, aquest tipus d'ambició es pot acabar traduint en un aire fresc.

És fàcil criticar una estrena pels seus errors tècnics o per la falta de rodatge de l'equip, tot i això, el que hauria d'importar aquí és el potencial que 'Babylon Show' té per evolucionar. Tot programa necessita temps per trobar el seu ritme, per perfilar el seu estil i per ajustar els seus continguts fins a endevinar la tecla. Està en mans de l'audiència decidir si està disposada a donar a Latre un vot de confiança. Si bé és possible que sigui difícil que arribi a grans audiències, una part del seu èxit radicarà en si aconsegueix convertir-se en un producte entretingut i diferent en una franja que ha estat desèrtica d'oferta durant massa temps.

En aquesta primera entrega, vam veure un Carlos Latre nerviós, un bon senyal: li importa el que està fent. L'equip encara està trobant el seu camí, la tècnica no va estar a l'alçada, fet que va generar moments una mica tronats. Pel que fa als continguts, el primer 'Babylon Show' va anar d'una imitació sense gaire gràcia a Mbappé a una entrevista amb Luis de la Fuente (encara que una mica insulsa). D'un reportatge amb l'inconfusible estil del Walter Capdevila a una xaranga entrant a plató per iniciar les festes d'Haro, ciutat natal del convidat.

La nostàlgia va inundar el plató amb el retrobament de Sardà i Latre, recordant els temps de 'Crónicas Marcianas', i Marta Torné es va mostrar segura i còmoda en el paper complementari que juga a taula. I no podem oblidar-nos de Mari Carmen, un sí rotund com a personatge del programa. En definitiva, van passar coses, i això és quelcom que no es veia en aquesta franja de Telecinco des de fa molt de temps.

'Babylon Show' ha demostrat al seu debut que té intenció, energia i un desig d'entretenir que s'agraeix. Confiem que Carlos Latre i el seu equip sàpiguen consolidar el programa i convertir-lo en un espai que, encara que potser no conquista audímetres, sí que aconsegueix entretenir i sorprendre, dues qualitats que la televisió actual necessita amb urgència.