Roberto Leal ('López y Leal contra el canal'): 'M'he enganxat amb la direcció'

Roberto Leal i Iñaki López surten completament de la seva zona de confort a 'López y Leal contra el canal'. Els dos presentadors intentaran guanyar Atresmedia en una sèrie de reptes que els posaran al límit. Parlem amb Roberto Leal, que ens revela tots els detalls de 'López y Leal contra el canal', que s'emet els dimecres a les 22:50h.

Recordem que Antena 3 va estrenar amb èxit 'López y Leal contra el canal, que va ser líder de la nit aconseguint un 13,3% de quota. El programa conduït per Eva González va deixar sense opcions els seus rivals, doblant el seu directe competidor i va aconseguir 934.000 seguidors de mitjana i més de 2,9 milions d'espectadors únics.

Com va sorgir aquest programa? Com sorgeix que sigueu Iñaki i tu?

Sempre hi ha una primera trucada de Carmen Ferreiro (directora d'entreteniment d'Atresmedia) que et diu que tenen un projecte nou en què li agradaria que hi participés. Ja em diu que serà una dupla i que no vaig com a presentador, sinó com a concursant. De primeres ja estàs en dubte sobre què va.

Et posa una mica en antecedents perquè et parla de 'Beat The Channel', que mirem, però al principi costa de saber què és. Allà són dos humoristes i quan vaig mirar Iñaki López no sabia què esperaven de nosaltres. Tampoc no vam veure totes les temporades, però sí algunes proves, i em semblava molt divertit, sobretot per picar-me de debò.

Quan em diuen que la dupla és Iñaki López, vaig pensar que tant de bo congeniéssim perquè només hi havia coincidit en un parell d'esdeveniments, però va ser molt ràpid. Feia temps que no reia tant amb un company, perquè és autèntic, molt sarcàstic i ell posa en la seva llengua coses que jo mai no m'hauria atrevit a dir. És el seu paper i la seva personalitat, s'hi dedica, ell t'arracona i després cal saltar i córrer, que ja hi entren en joc altres coses.

Vau posar alguna condició prèvia respecte als càstigs? Vau demanar no despullar-vos?

Afortunadament encara no hi hem arribat, encara que tampoc estem malament (riu). Estem parlant d'un programa d'entreteniment i per a tots els públics, però sí que nosaltres no hem sabut els càstigs fins que no ha arrencat el programa. N'hi ha que es deixen oberts, que crec que per això no s'han gravat tots, perquè quan l'audiència ho vegi si demana més sang ho han deixat per estrènyer-los.

No hi ha hagut cap límit, no hem dit que no faríem alguna cosa, igual que tampoc n'hi ha hagut en cap altre sentit. Si guanyem un premi podem fer el que vulguem, encara que evidentment hi ha certs límits, no dirigiré Atresmedia durant un mes. Ens van dir que ens fixéssim en el format Alemany, on un càstig és posar els dos còmics literalment enganxats físicament en un cartell a la Gran Via d'allà. Aquest és el nivell de l'Alemany, encara que aquí se n'ha fet una adaptació, però aquest és el nivell.

Quina ha estat la prova més dura a què us heu enfrontat?

Crec que de les primeres, perquè és un programa gravat i no sé a què m'enfrontaria. Les primeres que es van gravar van ser d'exteriors i una on estic penjat d'una grua vaig passar por de veritat. Ell no és gaire destre amb la grua, perquè ningú ho és i jo tampoc sabia que no veu bé, és força encegat.

Va començar fent-se el graciós, però va deixar anar massa cable i vaig haver de posar els peus a terra diverses vegades perquè plovia i feia vent. Va ser un enregistrament força complicat, ho vaig passar malament. Vaig estar penjat durant diverses fases per esborrar coses a terra i fer multiplicacions boges, quan som de lletres. Fàcil no ho posen, encara que també hi ha coses que se'ns donen millor i ha estat equilibrat.

Sent el presentador d''El Desafío', potser t'has sentit com un dels concursants.

Hi havia alguna prova que podia dir: 'Bé, doncs això a 'El Desafío' es podia fer', però no, la majoria no tenen res a veure. Depèn molt del contrincant, perquè a 'El Desafío' competeixes contra el crono o contra tu mateix, però aquí contra Alberto Chicote, Cristina Pedroche, Jorge Fernández...

A l'únic que no li importava guanyar o perdre era el mateix Iñaki López, que anava amb les mans a la butxaca a passar-s'ho bé i a ficar acudits. Li feia ràbia perdre, però no s'ho prenia malament.

Jo hi ha hagut vegades que m'he enganxat fins i tot amb la direcció, perquè deia: 'Escolta, això no és el que ens heu dit al principi. Ensenyar-me el cronòmetre perquè jo crec que hem trigat menys”. No sóc bo per anar-me'n a una casa rural amb el trivial i aquestes coses, ho passo malament.

No tenen càstig els convidats?

No, el càstig més gran que han patit és venir vacil·lant i anar calents. Al primer programa hi ha un parell de gallets d'un altre programa de la cadena que potser es pensen si vénen a la segona temporada.

Algun convidat us va imposar més?

El millor és que se'ls treu a tots de la seva especialitat, perquè si ens poses a cuinar amb Alberto Chicote o a surfejar amb Jorge Fernández, imagina't. Hi ha vegades que ens hem vist molt petitets al costat de gent molt preparada, i altres vegades que hem fet molt poca vergonya. Tant me fa que vingui Lolita, que si he d'interpretar o cantar ens ha sigut igual.

Sí que és veritat que ens han pressionat. Qui ve, no sabia gaire bé el que venia, però al minut sabia que s'havia de deixar la pell. Està també guai veure com es piquen.

Després d'aquesta experiència, amb què et quedes presentar o concursar?

La descàrrega de no ser tu qui presenta... beneïda descàrrega. És un programa molt complicat i Eva González fa un paper força important per donar coherència a tot. Ella ha d'estar sempre al mig i no es pot posicionar al costat d'Alberto Chicote, ni de Roberto i Iñaki perquè se'l veu el plomall. Ho fa bé, perquè quan passen moltes coses alhora a plató, que ella estigui al mig sense perdre les maneres i a sobre amb simpatia, és fotut.

Però sí, m'ho he passat molt bé com a concursant, però sent, que no em vulguin treure ara els programes que presento. Hi va haver un moment a la grua que vaig estar a punt d'enganxar-me un caretazo contra el terra. Vaig pensar en els meus nens. Quan va pujar la ploma, vaig veure un senyor vestit d'indi que no sabia què hi feia. Després ja ho vaig entendre, però era com: 'Això què és?'.

Si renovessin per una segona temporada, però amb altres cares d'Atresmedia, a qui t'imagines participant-hi?

Això ho vaig preguntar, perquè vaig dir: "Aquest any és 'López y Leal', però l'any que ve serà Chicote contra un altre?". Però no, les temporades són sempre amb aquests. Veuria qualsevol, com Jorge Fernández que és un oncle molt competitiu, les formigues, que han vingut Juan Ibáñez i Damián Mollá, també són competitives. També ha vingut Carlos Baute, El Monaguillo.

A mi se m'ha venut com el picat i la meva dona ha vingut súper preocupada, m'ha dit: "Espero de cor que no surti el picat que ets de debò". Li he dit que estic a la tele i tal, però hi ha vegades que m'he enfadat amb la direcció del programa perquè considerava que no era el que m'havien explicat i no sé si es veurà, però a mi a la cara se'm nota. Crec que se'm veurà, jo he vist alguna cosa i no n'he volgut veure més.

És un programa força agraït, divertit i on hi ha hagut moments que perdia els papers i que plorava del riure amb Iñaki que deia: “Això no podrà sortir, no?”. Perquè m'estava rient com si estigués muntat al fuet de la fira, unes riallades, una bogeria... Tiràvem endavant, el programa continuava i no es tallava res, però ja veurem què surt.

Iñaki i tu aneu sempre de la mà, però hi ha hagut piques entre vosaltres?

No, per exemple, hi ha un moment en una prova que cal anar passant obstacles, tallant, obrint portes amb claus. Hi havia unes 15 claus que has de trobar i és com els cofres dels hipermercats que et regalen, si dónes amb la tecla bé, però si no...

Hi ha un moment en què cal enderrocar un mur gegantí d'aquests de formigó amb maons que li tocava a ell agafar la maça i li donava com els martellets de la fira i jo estava molt nerviós. Li tocava a ell, però li vaig dir: "Em deixes a mi?" Ho vaig fer amb molta educació i me'n vaig a cops de porra, perquè no hi havia cap altra manera i ens quedaven més portes i em va dir: "Sí, sí, dóna-li tu".

Aleshores no m'he picat amb ell, ni de bon tros, hem anat sempre de la mà, però és clar en això de saltar i tal ell em posava per davant i quan calia fer més bogeria o arraconar al que vingués jo li deia: "Fica't tu amb ells que ja vaig pensant com guanyar això”.

Som Timó i Pumba o Mortadel·lo i Filemó, no sabem qui Timó i qui Pumba, però sí i sense voler-ho, perquè al final es buscaven tenir aquests rols. Va sorgir des del principi, cap pensem a ser el gallet o el llest, hem fet el que hem pogut.