Pablo López i Mika s'uneixen a 'El Piano': 'Ens vam conèixer directament gravant'

laSexta va estrenar dimarts 26 de novembre passat una de les seves grans apostes d'aquesta temporada. Es tracta d''El Piano', un nou format presentat per Ruth Lorenzo, l'amfitriona perfecta per a aquest espai musical que emocionarà tots els espectadors. Pablo López i Mika, a més, són els dos jutges de l'aclamat 'El Piano'.

D'aquesta manera, 'El Piano' recorre diferents espais emblemàtics i convida artistes aficionats a asseure's en pianos públics, davant de la gent, i sorprendre amb el seu talent i les seves històries. El que no saben és que les seves actuacions estan sent seguides, en secret, per Pablo López i Mika, que observen la seva destresa des de molt a prop, en una habitació oculta. Parlem amb els dos jutges sobre el que ha suposat per a ells 'El Piano'.

Pablo López, quan et va arribar la proposta, que suposo que per a tu seria un somni en ser un programa de televisió centrat en el piano, t'ho vas pensar? Com va ser aquesta primera trucada?

Pablo López: Sóc de saltar al buit, de saltar a un buit gegantí i m'ho penso en tres segons. Realment no m'ho podia creure, no podia creure que es fes un format així, fins que el vaig poder viure i veure'l a través dels programes que ha fet Mika a Anglaterra. No m'ho podia creure, però no m'ho vaig pensar dues vegades. L'orgull de poder-ho fer i combinar-ho amb 'La Voz', que és una cosa que a mi em dóna moltíssimes alegries. Em sembla que la vida em somriu.

Se't va solapar amb 'La Voz'? Vas fer els dos formats alhora?

Pablo López: Eehh.. Sí. (Rialles). Jo no sé què puc dir i què no puc dir. Anava del format petitó al plató, era una sensació estranya, i a sobre calladet. Insisteixo, és una experiència, tant per tot l'equip com en general, que m'ha aportat moltíssim.

Quin ha estat el moment més emocionant?

Pablo López: Trobar-me amb Mika. Ens vam conèixer directament enregistrant, no ens vam veure en maquillatge ni abans. Em posa els borrissols de punta. Em va semblar molt emocionant perquè seria molt de veritat. Ja estàvem rodant i ens vam trobar a través del piano. Per mi, va ser molt emocionant.

Mika: Va ser una connexió gràcies a la música. El que m'agrada aquest programa és que tenim sorpreses. No es pot saber què passarà

Pablo López: De fet, segueix sent emocionant per a nosaltres perquè hi ha aspectes i angles que no hem vist nosaltres. No sabíem la història, no sabíem res...

Mika: Estàvem tancats en una petita habitació durant 14 hores al dia, sense persones que parlen

Pablo López: A nosaltres ens passava que no paràvem de fer preguntes als càmeres.

Mika: És l'únic programa a Europa, probablement, que es fa tot en equip. Ningú no pot estar amb ningú.

Mika, què tal amb el castellà? Has fet classes?

Mika: Estic aprenent. He començat a aprendre l'espanyol per fer aquest programa. Tenia respecte, molta por... Després d'una trucada, vaig entendre que la filosofia justa és l'actitud. Aquest format és un happening, és molt delicat... No tens la protecció ni el mecanisme d'un format normal, i com funciona és una meravella.

Per mi, l'espanyol és un divertiment. És molt divertit perquè la llengua obre una cultura. Als meus 41 anys, obre noves experiències. El més normal és tenir por. Aprendre una llengua no és gens fàcil. Fer-ho amb ajuda d'un professor és una cosa que fas quan tens 18 anys, no quant en tens 41, però és fonamental i super important tenir por a la vida. Igual que quan tenim por abans de cada actuació. Quan parles en la mateixa llengua i treballes al mateix territori, al mateix país, la música obre.

Pablo López: Una cosa és això, una altra cosa és treballar a França, a Itàlia, a Anglaterra... (riu)

Mika: Aquesta trobada, aquí a Espanya, és la que més m'agrada dels darrers 5-10 anys de la meva carrera. És una cosa molt sincera. Al principi, portava l'anglès... (Rialles). Una mica "tes", i també portava una mica de francès.

Ara que s'ha obert aquesta porta, el grup Atresmedia té 'La Voz' aquí a Espanya, t'agradaria ser coach?

Mika: 'La Voz' és un programa que m'agrada moltíssim. He fet molt 'La Voz' a França, però per fer 'La Voz' necessito parlar molt millor espanyol. Vull fer-ho molt bé. La por és una cosa important. Quan tens por, és una provocació per a la teva manera d'observar el món que t'envolta, però també per respondre. I també és una provocació a la tècnica. Quan tu tries tocar una peça provoca una mirada, és una declaració d'intencions, musical i artística.

Per aquest format ('El Piano') t'han trucat de l'original i d'Espanya, t'han trucat d'altres?

Mika: Sí, però he dit que no, perquè necessito moltes coses per garantir que podem fer una estructura veritable i interessant.

Et van trucar alhora?

Mika: Sí, perquè és un programa on la semàntica, l'estructura que tries, allò que vols fer, és molt delicat. Quan hem començat a Anglaterra, no n'hem tingut res d'informació. Richard (el creador del format) diu que per desenvolupar un programa és mirar les càmeres, desenvolupar una idea i nosaltres fer-ho. El dia abans jo arribava d'un concert de França, per a una estació de Londres, sense estructura, sense guió, sense res. Va ser una cosa molt veritable, molt natural i molt interessant. Això ho hem triat nosaltres.

Pablo López: Aquesta solitud. A les reunions que vam tenir amb Atresmedia es va deixar força clar. Com bé ha dit Mario, de Fremantle, ell dirigia perquè el fil conductor d'un format nou tan "minimalista" necessita una veu que vingui de dins i era ell. Per molts productors o cadena que hi hagués pel mig, càmeres, equip... l'única connexió que tenia era amb ell, i estava callat.

Mika: Les històries, les creacions musicals són molt delicades. Això és un buit total en què ens hem trobat i podem parlar. El buit provoca la creativitat en els teus pensaments i creacions. Això és força fonamental en aquest format. Espero que hàgim pogut fer a Espanya la versió més fidel a l'edició anglesa que vàrem crear fa 3 anys.