Ángel García Martos Ramon, la víctima del 17A que va salvar vides a la Rambla
Ramon es va llançar a les Rambles el 17 d'agost a auxiliar els ferits
El 17 d'agost del 2017, Ramón Serrano anava Rambla a dalt a bord d'un autobús de la línia 59, quan va veure una furgoneta llançada sense fre Rambla avall, atropellant la multitud. Ramon no va dubtar a exigir al xofer que obrís la porta del vehicle. Va ser l'únic que es va llançar a socórrer les víctimes de l'atemptat.
"No soc més valent que ningú, ni el que va marxar corrent és més covard que jo. Només és que la sang no m'espanta", comentava.
Aquest 17 d'agost del 2017, els atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils es van cobrar la vida de 16 persones, i 345 persones van ser víctimes per lesions físiques i seqüeles psicològiques.
En una entrevista a El Periódico, Ramón explica que es va llançar a les Rambles a auxiliar els ferits, anteposant el deure d'auxili a la seva pròpia vida.
"Les ambulàncies van trigar a entrar, no perquè arribessin tard, sinó per seguretat. Quan van entrar els infermers, ho van fer sota els escuts dels Mossos d'Esquadra. Ens van dir després que havíem actuat sense saber si hi havia una bomba a la furgoneta, si en baixaria una altra, si algú ens dispararia..."; relata Ramon.
Ramon es va refugiar en un portal davant el temor que els terroristes copegessin de nou | GTRES
La primera víctima a qui va intentar socórrer va ser una dona gran que estava tirada a terra amb els ulls oberts. "Estava morta", explica.
Després Ramon va córrer cap a una turista que es dessagnava pel cap. L'home es va treure la samarreta del Barça i la va prémer sobre la ferida de la turista per tapar la ferida.
"La vam poder aixecar amb un altre noi i la vam deixar asseguda a la Rambla amb el carrer Hospital. Després va arribar una Mossa d'Esquadra i ens va dir que havíem de treure'n tot el que estigués viu. No sabia a qui agafar i a qui no”, assegura.
Tot seguit va assistir dues dones més esteses entre la runa d'un quiosc. En Ramon explica que totes eren estrangeres, i lamenta no saber-ne els noms ni saber si estan bé.
Després d'això i per ordre de la policia, l'home es va refugiar en un portal davant el temor que els terroristes tornessin a copejar. “Quan vam poder sortir, els cossos de les víctimes estaven tapats al mig de la Rambla”, comenta.
L'estrès posttraumàtic
Després del que va passar el 17A, Ramon es va sumir en una situació d'estrès. Tot i això, lamenta que ningú del ministeri, ni de la Generalitat, ni de l'Ajuntament de Barcelona el contactés per ajudar-lo.
A través d'una amiga, el Ramon va aconseguir el telèfon d'un psicòleg municipal. "Em van fer tres trucades per desfogar-me i em van recomanar que no veiés les notícies. A partir d'aquí, no n'hi va haver més", relata.
La Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT) va ser la que li va prestar ajut sense cost. Aquesta entitat, que es va dissoldre el mes de maig passat, va ser el suport de molts supervivents.
Ramón Serrano lamenta que la gent hagi oblidat els fets el 17A | GTRES
"Només ells ens han ajudat. Han estat els únics que ens han buscat, perquè ni l'Estat ni la Generalitat s'han preocupat. Crec que són per diners, per estalviar-se les indemnitzacions", assegura Ramón.
Ara, amb tot el que va viure aquell 17A gravat a les seves retines, Ramón Serrano lamenta que la gent s'hagi oblidat d'aquest tràgic succés.
"Només es parla quan arriba l'aniversari, com a l'11-M. Un cop feta l'ofrena de flors, és un dia més. No hi ha prou mesures per evitar que torni a passar", assegura.
Més notícies: