El diari 'El País', de dol: mor Mauricio Vicent

Mauricio Vicent, històric corresponsal d'El País i de la Cadena SER a l'Havana (Cuba), va perdre la vida a Madrid aquest diumenge 11 de juny. Vicent va morir després de patir un atac d'asma que li va provocar una crisi cardiorespiratòria letal.

El famós periodista era molt valorat al seu gremi i durant dècades va reflectir com era la vida social, política i humana del país caribeny.

A Cuba va conèixer la seva dona, Ylsi, i van néixer els seus fills, Miguel i Camila. Maurici era fill de l'escriptor i col·laborador d'El País, Manuel Vicent, i de Pilar Mulet i tenia una germana, la Nora.

La seva trajectòria ha estat excelsa i a més dels nombrosos premis rebuts, va escriure diversos llibres i fins i tot va col·laborar amb Juan Padrón en un còmic sobre Cuba.

Mor Mauricio Vicent després de passar mitja vida de corresponsal a Cuba

A Cuba, el mort va passar gran part de la seva existència. I aquells que coneixien bé el seu costat més humà el descrivien com un home divertit, generós i molt popular a l'Havana.

Tant és així que qualsevol delegació internacional que visitava l'illa sabia que si es trobava amb Mauricio Vicent aconseguirien la informació que requerien.

Alhora, Mauricio era un home que tenia un gran coneixement de la música cubana, i aquesta era una de les seves grans passions.

Una de les dones que el coneixia millor va ser la corresponsal a Cuba de l'Agència Reuters entre els anys 1999 i 2005, Isabel García Zarza.

Aquesta afirmava hores després de conèixer la mort de Vicent que "no era un corresponsal més ni un corresponsal a l'ús".

Vicent va explicar els fets més importants de les darreres dècades a Cuba

"Era 'el corresponsal' a l'Havana, la primera persona a qui trucaven en arribar, no només els nous corresponsals, sinó també els empresaris o diplomàtics. Qualsevol que volgués saber què passava a Cuba trucava al Mauricio".

Leonardo Padura, escriptor i gran amic del mort, també el recordava amb unes paraules emotives.

“Des del dolor, hem de recordar al Mauricio amb la seva alegria, el seu optimisme, la seva perseverança humana i intel·lectual. Amb el seu caràcter expansiu i la seva adquirida pertinença cubana que l'armaven de la intel·ligència irònica que el va caracteritzar”, deia.

"Com l'extraordinari periodista que va ser, carregat amb la vella ètica de l'ofici i la capacitat per veure més enllà del que és evident i saber transmetre-ho. I, per descomptat, com la bona persona i amic que va ser. Com una persona decent".

Un dels moments més complicats a la corresponsalia de Mauricio Vicent a Cuba va ser quan l'any 2011, el Govern li va treure la seva credencial de premsa. I tot després de 20 anys treballant a l'illa.

Mauricio, reconegut periodista i escriptor, era fill de Manuel Vicent

Aquest va acudir al seu dia al Centre Internacional de Premsa, on se'l va informar que es quedaria sense una cosa vital per poder treballar de corresponsal a Cuba.

Això sí, el Mauricio va informar de grans fites que van tenir lloc a l'illa del Carib. Per exemple, les reformes econòmiques dels 90 i el viatge de Juan Pablo II. També la crisi dels raiers o l'empresonament de 75 opositors al règim el 2003.

Per descomptat, la mort de Fidel Castro i la seva successió van ser altres de les notícies que va abordar amb més profunditat aquest corresponsal que estimava Cuba.

El 1998 es va emportar el premi al millor treball periodístic a l'estranger del Club Internacional de Premsa d'Espanya. A més, va ser finalista del Premi de Periodisme Cirilo Rodríguez el 1999.

Vicent va escriure el llibre d'entrevistes Los compañeros del Che, publicat amb el fotògraf Francis Giacobetti. Alhora, va crear el guió per al documental Música per viure, rodat el 2009 per Manuel Gutiérrez Aragón i el 2011 va dirigir el seu primer documental, Baracoa 500 anys després.

Ja el 2014 va publicar amb Norman Foster el llibre Havana: Autos & Architecture, i el 2016, en col·laboració amb Juan Padrón, el còmic Cròniques de l'Havana .