Helena Jubany, la noia de 27 anys assassinada a Barcelona: un jutge reobre el cas
Els anònims que va rebre són claus en la investigació
El 2 de desembre del 2001, la ciutat de Sabadell va despertar davant d'un terrible succés. Helena Jubany, una bibliotecària de 27 anys, va ser trobada morta a Sabadell després de ser llançada al buit en un pati interior, nua i amb diverses cremades al cos.
Ara, gairebé 22 anys després, el jutge de Sabadell, Juan Díaz Villar, ha ordenat a la Policia Nacional analitzar els escrits anònims que va rebre Helena Jubany setmanes abans de morir.
El magistrat, també ha ordenat analitzar el material genètic que es va trobar al jersei que Jubany vestia la nit de la seva mort.
En aquest jersei no es van trobar restes biològiques ni de Santi Laiglésia ni de Xavier Jiménez, els dos únics sospitosos del cas. La família d'Helena també ha sol·licitat que es copessin les restes d'ADN no identificades amb dues dones que també van ser identificades pel crim: Montse Careta i Ana Echaguibel.
Dos anònims i un suc enverinat
Helena Jubany, periodista i bibliotecària natural de Mataró, es va traslladar a Sabadell per treballar a secció infantil de la biblioteca a Sentmenat. Des de llavors, va començar a col·laborar amb la Unió Excursionista de Sabadell (UES).
Amb aquesta unió excursionista, Jubany va viatjar a Gallifa, Mallorca, La Mola i la Costa Brava, entre març i juny del 2021. Allà va conèixer Montserrat Careta, Santi Laiglesia, Ana Echaguivel i Xavier Jiménez, els quatre investigats per l'assassinat de Jubany.
El 17 de setembre del 2001, Helena va trobar al portal de casa seva una ampolla d'orxata -la seva beguda preferida- i uns pastissos amb una nota escrita a mà que deia:
“ Helena. Sorpresa. Passàvem per aquí i hem dit: A veure Helena que s'explica. Som ??? (Et trucarem). 'A menjar-s'ho tot '”.
Dies més tard, el 9 doctubre. Helena va trobar un nou obsequi a la porta de casa seva. Aquesta vegada, l'orxata havia estat reemplaçada per un suc de préssec de Granini, acompanyat d'una nova carta manuscrita:
“ Helena, abans de res esperem que et prenguis això el mateix sentit de l'humor que nosaltres. A la tercera revelarem el misteri. Molt segur que riuràs amb això. Ens agradaria molt tornar a coincidir en una excursió de la UES. Ja ho parlarem! Ara veurem si trobem un lloc bo, bonic i barat a Sabadell per perfeccionar l'anglès. Ah! Bon profit, no ens facis un lleig, eh? A la tercera ja ens convidaràs tu, sens dubte. Petons ”.
No se sap si Helena o no es va menjar i va beure la cistella que acompanyava la primera carta manuscrita. Aquesta vegada, se sap que la noia es va beure el suc. En fer-ho es va trobar indisposada i no se'l va acabar.
Helena va tastar el suc a la feina. Allí, li va dir a un amic seu que no es trobava bé i que no podia conduir. Salvador, l'amic en qüestió, explica a la seva dona la situació i porten Helena a dormir a casa seva. El matrimoni li ofereix a la jove una infusió, però se la llença per sobre perquè no es pot mantenir desperta.
L'endemà al matí, l'Helena no recordava què havia fet la nit anterior. Intrigada, la noia va encarregar una anàlisi en un laboratori de Sabadell. Allà es va detectar que el suc de préssec de l'anònim contenia benzodiazepina, un somnifer potent.
Una desaparició i un presumpte suïcidi
El matí del 30 de novembre, Helena utilitza el seu ordinador cap a les 9.55 hores. Una estona més tard, va trucar a Salvador. A més, la noia es va prendre la pastilla anticonceptiva del seu envàs.
A les 15.00 hores l'Helena hauria d'haver anat a treballar a la biblioteca, però no hi va anar. D'altra banda, Montserrat Careta, que treballava en una escola de 9 a 13 i de 15 a 17 hores, tampoc va anar a trigar al torn de tarda.
Segons la investigació, aquell dia hauria rebut una trucada al matí i, al migdia, hauria sortit de casa amb el cotxe fins al carrer Calvet d'Estrella 48, de Sabadell, on vivien Montserrat i la seva parella Santi Laiglesia.
L'1 de desembre, l'Helena havia quedat amb el seu pare per menjar, però ni es va presentar ni ho va avisar, i per això l'home va començar a preocupar-se. L'endemà va quedar amb una amiga, però tampoc no va aparèixer.
El 2 de desembre, el mateix dia que no va quedar amb la seva amiga, Helena va ser trobada al terra del pati del darrere de l'edifici del carrer Calvet d'Estrella. Tot i que l'autòpsia revela que Helena va caure des del terrat d'aquest edifici entre les 05.00 i les 05.15 hores, un veí la va trobar a les 9 del matí.
El cos d'Helena Jubany va ser trobat nu, amb cremades en diversos punts del cos i amb el cap desfigurat pel cop contra el terra, que va impedir la seva identificació immediata. A més, l'Helena no tenia les ulleres, que sempre utilitzava.
Les primeres investigacions apuntaven que Helena va caure des de la terrassa comunitària de l'edifici. La seva roba va aparèixer doblegada en aquesta terrassa. Les cremades que presentava el cos de Jubany indicaven que havien estat realitzats abans del succés. També es va trobar una substància blanquinosa a la vagina, però mai es va investigar que es tractava.
Els primers investigats van ser Montserrat Careta i Santi Laiglesia, ja que vivien a l'immoble on van trobar el cos d'Helena. També es va investigar Ana Echaguivel, que també coneixia Helena de la Unió Excursionista de Sabadell.
També es va apuntar que la nota del primer anònim havia pogut ser escrita per Careta i part del segon podria haver estat escrit per Echaguivel.
Cap dels tres imputats no va poder certificar on era el dia de l'assassinat d'Helena Jubany. Careta i Laiglesia van anar el 2 de desembre a una excursió de la UES, encara que no hi estaven inscrits.
Mentrestant, un altre dels investigats va ser Xavier Jiménez. Jiménez, que estava enamorat d'Helena, va assegurar que estava amb un amic el dia de la desaparició de la jove. Tot i això, la primera vegada que els van prendre declaració, l'amic de Jiménez no va dir el mateix, encara que l'endemà va anar a canviar la seva declaració.
Detenció i reobertura del cas
El 12 de febrer del 2002, Montserrat Careta va ser detinguda com a presumpta autora de l'assassinat d'Helena Jubany. A casa de Careta es van trobar dos pots de Noctamid, un psicofàrmac que conté benzodiazepina, una substància que es va trobar al cos d'Helena.
Careta, que va ser enviada a presó preventiva sense fiança a la presó de Wad-Ras, sempre va defensar la seva innocència a través de cartes que enviava als seus familiars i amics. Tres mesos més tard, el 7 de maig de 2002, Careta es va suïcidar al bany de la seva cel·la. A la seva habitació es va trobar una nota en què la dona seguia defensant la seva innocència.
Els familiars d'Helena Jubany i de Montse Careta van demanar la reobertura del cas argumentant irregularitats a la investigació. La policia considera que encara que Careta fos culpable, la seva complexió no li hauria permès cometre el crim sola.
Tot i que pogués enverinar Helena, Careta no va poder pujar sola a la jove al terrat ni llançar-la al buit. La policia considera que Santi Laiglesia va poder participar a l'assassinat de la bibliotecària.
El 3 d'agost del 2020, es va reobrir la investigació per l'assassinat d'Helena Jubany.
Ara, el jutge de Sabadell Juan Díaz Villar ha ordenat a la Policia Nacional analitzar el paper en què van ser escrits els dos anònims que va rebre Helena Jubany.
A més, s'investiga la implicació de Santi Laiglésia tant en els anònims com en l'assassinat de Jubany.
La policia, assegura que Laesglésia va caure en contradiccions amb Careta en ser interrogats després del crim. L'home va ser investigat formalment fins al 2005, quan es va arxivar el cas, igual que Montserrat Careta i Ana Echaguibel. Per això, el cas no prescriurà fins al 2025.
Més notícies: