Abel, el jove que va perdre les dues cames amb 6 anys: et destrossa per dins

Abel Veiras, ara té 26 anys, però assegura que l'estiu del 2003 li va canviar la vida. I és que amb només 6 anys va patir una malaltia que el va deixar sense les dues cames.

Abel estava de vacances a Porto do Son en el moment de la tragèdia. El nen, que és originari de Noia, es trobava passant uns dies a la platja amb familiars i amics quan es va començar a trobar malament. Abel va començar a vomitar i seguidament va començar a tenir fotofòbia i petèquies –que són uns punts de sang que apareixen darrere la pell–.

Els familiars d'Abel, el van portar a un hospital de la zona, on els metges ja van sospitar que era una cosa greu. "Els meus pares eren a Noia. Van venir tot just assabentar-se de la notícia, van pujar a l'ambulància amb mi i ens van traslladar a correcuita per a l'hospital de Santiago de Compostel·la", explica el jove.

Des d'aquell moment Abel ja no recorda res, ja que els sanitaris van decidir sedar-ho. Així i tot, explica que la seva mare es va sobresaltar en aquell camí en ambulància per què el nen tenia les cames "congelades".

Quan Abel va arribar a l'Hospital Clínic Universitari de Santiago, el van portar directament a l'UCI. Allà els van confirmar que el que tenia Abel era una sèpsia, és a dir, una infecció a la sang. "Aquesta malaltia et destrossa per dins", explica el noi.

Un mes després que Abel entrés sedat a l'UCI de l'hospital gallec, els metges van decidir amputar-li les cames, perquè era l'única opció de salvar-li la vida.

Set cirurgies i quatre mesos ingressat per renéixer

Abel explica que la primera cirurgia que li van fer va ser per sota dels genolls, però després van haver de tallar per sobre de l'articulació de la cama dreta. D'aquesta manera, el jove només tenia mobilitat a la cama esquerra.

Després de quatre mesos ingressat, Abel va sortir de l'hospital "amb sis o set cirurgies".

Avui en dia, Abel és metge, així que sap molt bé de què parla. "Em vaig decantar finalment per Medicina. El que m'agrada més és l'àmbit de la cirurgia", comenta.

"No soc minusvàlid, simplement no tinc cames".

Abel, des que va sortir de l'hospital, ha fet vida normal. "No soc minusvàlid, simplement no tinc cames. L'única cosa que no puc fer és córrer i saltar", relata.

I és que ara mateix utilitza dues pròtesis, una a cada cama, encara que confessa que va tenir sort que els metges no li amputessin el genoll esquerre. Tot i això, i encara tenint les pròtesis, Abel va utilitzar cadira de rodes fins als 15 anys, quan va decidir que era moment d'abandonar-la. "M'era incòmoda per sortir de festa, així que em vaig dir a mi mateix que havia de començar a caminar", explica el noi.

Ara Abel utilitza unes pròtesis que li va donar la Seguretat Social, i que li permeten qualsevol moviment, ja que van enganxades als monyons. Tot i que l'enginyeria biomèdica hagi avançat molt i hi ha dissenys de pròtesis que reben ordres del cervell, aquestes no estan a l'abast de tothom.

I és que aquestes pròtesis de darrera generació costen més de 70.000 euros cadascuna. I aquest preu no és abast de tothom. "Som els amputats de segona", relata Abel.

Tot i això, no tenir aquestes pròtesis no és una cosa que el preocupi. "Si tingués aquests diners, preferiria comprar-me un Mercedes abans que gastar-m'ho en unes noves pròtesis. El cotxe em portarà als mateixos llocs", confessa.

I és que ara Abel vol treballar com a cirurgià fora d'Espanya i ajudar nens que, com ell, van passar per unes circumstàncies extraordinàries.