35 anys sense Isidre i Dolors Orrit: 'Se'ls van emportar en una cadira de rodes'

5 de setembre del 1988. Isidre Pires Orrit, de 5 anys, estava ingressat a l'habitació 229 de l'hospital Sant Joan de Déu de Manresa. Amb ell hi havia la Dolors, la seva germana de 17 anys, que en tenia cura aquella nit. Han passat gairebé 35 anys i no se sap res dels germans.

María Orrit i Alfredo Pries, pares dels nens, van tenir 15 fills. Dos mesos abans de la desaparició de l'Isidre i la Dolors, el pare mor d'un càncer de laringe.

D'un ingrés a una desaparició en 3 dies

El 27 d'agost, la Maria porta el petit Isidre al metge perquè tenia angines. El que li van receptar no li va fer efecte, així que la mare va tornar a portar Isidre al metge. Aquest altre metge dona al nen penicil·lina. El 2 de setembre, la Maria torna a portar el seu fill al metge perquè la penicil·lina li ha fet una reacció al·lèrgica i els metges decideixen ingressar-lo.

“Jo no entenc per què s'ingressa un nen per aquest tema. Li van sortir llagues a la boca i no podia menjar bé, menjava triturat. El curaven amb iode i un bastonet. No sé per què ho van haver d'ingressar”, lamenta Mari Carmen, una de les germanes.

Les germanes grans d'Isidre feien torns de nit per cuidar-lo, ja que la seva mare treballava tot el dia netejant a cases. La nit del 4 al 5 de setembre, la Dolors es va quedar amb l'Isidre.

A les 09:00 hores del 5 de setembre, la Guàrdia Urbana es persona a casa de la família Pires Orrit, a la 'Fàbrica Vermella' de Sallent. Allí pregunten a Maria pel parador d'Isidre i Dolors. Maria va contestar que els seus fills eren a l'hospital Sant Joan de Déu. "A l'hospital no hi són", van respondre els agents.

Maria va anar fins a l'hospital a la recerca dels fills, però ningú no els va dir res. Els nens havien desaparegut i ningú no havia vist ni escoltat res estrany.

La família Orrit sospitava de l'hospital

Des del primer moment, Maria i la resta dels seus fills, van sospitar de l'hospital, i van fer batudes per trobar Isidre Dolors. A l'habitació de l'hospital no hi havia signes de violència, només les ulleres de la Dolors.

"La meva germana no estava preparada per poder escapar-se, era una nena molt introvertida i tenia una discapacitat visual, que es va detectar una mica tard, i li va costar l'aprenentatge. Quan van veure que necessitava ulleres, era gran, no se sabia ni les lletres, no es podria desenvolupar per ella mateixa", explica Mari Carmen.

Mari Carmen, denuncia que la policia, va dir a la seva mare que havia d'esperar 48 hores per posar la denúncia de desaparició d'Isidre i Dolors. A més, la recerca dels menors es va fer tard.

"Els gossos van trigar 15 dies a rastrejar el centre mèdic; els primers interrogatoris es van fer sis anys després de la desaparició", assegura la germana dels desapareguts.

L'hospital es va desentendre de la desaparició dels germans Orrit al·legant que el centre no era una presó i que “entrava i sortia qui volgués”. El metge que portava el nen no va ajudar gaire més. "Va dir que se n'anava de vacances a Turquia i que per una trastada no se les perdria", explica Mari Carmen.

La sostracció de la família paterna, una altra línia de recerca

Una altra de les línies de recerca que es van estudiar van ser que la família d'Alfredo Pires, pare dels nens, se'ls emportés. Una dona que treballava a la cafeteria de l'hospital, va assegurar haver sentit com els oncles d'Isidre i Dolors deien que Maria havia de donar en adopció als nens quan Alfredo morís.

Un investigador privat va seguir aquesta línia que apuntava Delfina, àvia paterna dels nens, i els seus dos fills, germans d'Alfredo. Segons explica l'investigador, el comportament de Delfina i dels seus fills era sospitós. Tot i això, mai no es va arribar a res més.

Els investigadors també van descartar el segrest, ja que la família Orrit era de classe mitjana-baixa i no tenien amb què poder pagar un rescat.

“Una policia em va dir que potser volien el nen per a una adopció i a la meva germana se l'havien emportat a un lloc de prostitució”, recorda amb tristesa Mari Carmen.

Un nou testimoni

Després d'anys de recerca, la justícia va contemplar la hipòtesi del rapte d'Isidre i la inducció a l'abandó de la llar de Dolors. El cas es va arxivar el 2016, després de moltes anades i vingudes i cap pista.

El 2021, un nou testimoni es va posar en contacte amb el programa Viva la vida de Telecinco per aportar noves pistes sobre el cas.

Aquell 5 de setembre del 1988, Jesús estava acompanyant el seu germà a l'hospital, ingressat per un atac asmàtic. L'home, que aleshores tenia 13 anys, es va escapar a fumar a una sala habilitada per fer-ho a l'hospital.

Va ser llavors quan va sentir cridar els nens. "Un home vestit de metge se'ls emporta en una cadira de rodes", recorda Jesús. El llavors nen, va veure com asseien Dolors en una cadira de rodes mentre tenia Isidre en braços.

Jesús explicava, a més, que va seguir la cadira de rodes fins a un soterrani on “els van posar una injecció i els van tapar amb un llençol blanc”. Segons l'home, hi havia tres persones vestides de metge a aquella sala fúnebre.

Després del testimoni de Jesús, aquest 2023, Ferran Ureña i Marc Solanes, han estrenat un documental sobre el cas d'Isidre i Dolors, Els Orrit. Amb ell, han aconseguit que el cas dels germans Orrit es reobri 35 anys després.