Podria tornar a ser obligatòria la 'mili' a Espanya?
A Espanya sempre ha estat present aquest debat, però ara països com França i Alemanya ja ho contemplen
La mili es podria tornar a recuperar | 
Europa Press
Europa Press SOCIETAT
Podria la mili tornar a ser obligatòria a Espanya? Aquesta qüestió torna a estar d'actualitat. Després que esclatés el conflicte a Ucraïna, diversos països europeus com França o Alemanya han començat a contemplar-lo.
Al nostre país es va posar fi a més de dos segles de reclutament militar el 31 de desembre de 2001. Tot i això, el debat sobre la conveniència d'instaurar un servei militar obligatori sempre ha estat present. De fet, en els darrers anys la cúpula militar va mostrar el seu interès per rescatar-lo.
El tinent general de la Caserna General Terrestre d'Alta Disponibilitat de l'OTAN, Rafael Comas, en defensava el 2014 la recuperació. Almenys "dos mesets de mili". El 2019, el líder de Vox, Santiago Abascal, també proposava la tornada del servei militar obligatori.
El seu possible retorn mai no ha caigut del tot en l'oblit. La decisió de França de tornar a posar-lo en marxa i l'amenaça russa van fer reactivar aquest debat. Tot i això, els representants de les principals formacions del Congrés ho van descartar, donant per superada aquesta etapa.
Què suposaria el retorn de la mili per a Espanya?
El president del Govern va ser un dels milions d'espanyols que va haver de complir aquesta obligació. Ho va fer el 2016, i com va admetre alguna vegada, es va tractar d'“una pèrdua de temps”. En els darrers anys de funcionament de la mili, molts joves decidien substituir-la per la prestació social substitutòria.
Recuperar el servei militar suposaria una despesa enorme per a l'Estat. S'haurien d'adaptar les casernes i adquirir armes i equips per a l'entrenament. Però el realment complicat seria adaptar-se a les tàctiques avançades que es fan servir avui dia, que obligarien a més a fer-ho en temps rècord.
Què plantegen Alemanya i França?
La invasió russa a Ucraïna va provocar que tornés a obrir el debat sobre la conveniència de comptar amb un servei militar obligatori. Alemanya va ser un dels països que s'ho va plantejar. Entre el 1956 i el 2011 era obligatori per als joves en complir els 18 anys.
Però el Govern d'Angela Merkel va ser l'encarregat de prescindir-ne. Els oficials dels exèrcits es queixen de la manca d'efectius i algunes figures polítiques han proposat la tornada de la mili. De fet, l'actual ministre de Defensa va considerar un "error" la seva eliminació.
La comissionada parlamentària Eva Högl també va recomanar la seva tornada i el responsable de l'Armada, Jan Christian Kaack, va anar més enllà. Va instar a recuperar-la seguint el model de Noruega, on truquen als joves de 19 anys. Tot i això, només un grup molt reduït acaba sent reclutat.
En qualsevol cas, el govern germànic no sembla estar per la feina. El ministre de Finances, Christian Lindner, creu que han de concentrar tots els seus esforços “en enfortir la Bundeswehr com un exèrcit professional”. El portaveu del Govern, Steffen Hebestreit, definia aquest debat d'absurd.
A França també es considera la tornada de la mili, però d'una manera més lleugera. L'opció inicial passaria per ser voluntaris durant un mes. Tot i això, l'executiu de Macron preveu fer-ho obligatori per als joves d'entre 15 i 17 anys.
La guerra d'Ucraïna ho ha accelerat tot
La invasió de Rússia provoca que molts països es replantegin la possibilitat de rescatar el servei militar. "Les forces armades, sobretot les que es troben a la frontera amb Rússia, s'adonen que no tenen prou personal". Davant d'això, l'única solució que els queda passa per recuperar la mili, sosté el professor de la Universitat de Warwick Vincenzo Bove.
Ucraïna la va reinstaurar el 2014 després de l'annexió russa de Crimea, mentre que Lituània faria el mateix el 2015. Letònia s'ho està plantejant, mentre que Estònia i Finlàndia mai no van arribar a suprimir-ho.
Països Baixos és un altre país que també n'estudia el rescat. Per la seva banda, a Suècia, després de 8 anys, van tornar a reintroduir-lo davant la manca de voluntaris a l'exèrcit. Dinamarca compta amb servei militar obligatori, mentre que Romania va presentar fa poc un projecte de llei per instaurar-ho una altra vegada.
