L'OCU llança un avís sonor als amants del te de tot Espanya

El 21 de maig és el Dia Internacional del Te. Encara que sembli que avui dia hi ha dies de tot, sí que és veritat que en aquest cas, el te s'ho mereix. I és que, com explica l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), és la segona beguda que més es consumeix a tot el món, només després de l'aigua.

L'OCU ha volgut donar-nos algunes dades que potser no coneixem del tot sobre el te. A ell se li associen molts beneficis, sobretot tenint en compte que és una beguda mil·lenària. Però com passa moltes vegades, hi ha una part que és real i una altra que forma més aviat part del mite, i l'OCU ha volgut aclarir-ho.

Quan va arribar el te al nostre país?

Hi ha moltes llegendes sobre l'origen del te a la Xina, el Japó i l'Índia, com explica l'OCU. Coincideixen que es va descobrir per casualitat per un membre de la reialesa. En cada cas, es troba una funció diferent del te, però sempre com una herba medicinal que va servir d'ajuda.

Això són només llegendes, però en realitat l'origen del te és força antic i no va ser fàcil que arribés a Europa. No va ser fins al segle XVII que els holandesos el van portar i el van convertir en una de les begudes més demanades del seu país. No obstant això, no va arribar alhora al nostre país.

A Espanya, segons detalla l'OCU, vam haver d'esperar un segle més per poder-lo conèixer. A més, tampoc va tenir el mateix èxit que estava tenint a la resta del continent. L'explicació és que el cafè i la xocolata estaven tan col·locats que el te no li va poder fer front.

Avui dia, tenim un ampli catàleg de tes provinents de molts països. Ja no és la Xina qui té el monopoli, ja que altres llocs també van començar a conrear-lo. Hi ha multitud de tipus, depenent bé del seu origen o del procés d'elaboració.

És tan beneficiós el te com es creu?

Al te se li atribueixen moltes propietats beneficioses, però, com ha indicat l'OCU, no tot sempre és veritat. És a dir, en aquest cas hi ha una gran part de llegenda que no s'adequa a la realitat. No diem que sigui dolent, sinó que cal tenir en compte la freqüència amb què es consumeix, la quantitat i les circumstàncies personals de cada persona.

Per exemple, sí que és veritat que té propietats antioxidants que tenen beneficis pel nostre organisme. Però això no vol dir que el te pugui ser el substitut d'un altre aliment. Més aviat, el seu ús correcte seria com una beguda complementària per tenir més aportació d'antioxidants.

D'altra banda, hi ha el seu paper a l'hora d'aprimar-se, com comenta l'OCU. Aquí hi ha una mica de controvèrsia, ja que hi ha estudis que han dictaminat que el te verd a la llarga sí que hi ajuda. No obstant això, n'hi ha d'altres en què no s'ha trobat aquesta evidència, una cosa semblant al que passa amb el seu suposat poder diürètic.