Soc nutricionista i aquest és el motiu pel qual no em refio del Nutri-Score
Encara que sembli un bon mètode per qualificar els aliments, no tot són flors i violes, per la qual cosa hem d'anar amb compte
El primer pas cap a uns hàbits de vida saludables comença al supermercat. Comença realitzant una bona llista de compra i agafant només l'estricte i necessari, a més de saludable.
És complicada la tasca de saber llegir les etiquetes dels aliments, ja que ens la colen amb moltes paraules que no sabem ni què signifiquen. Per això, aquí es fa servir des de no fa gaire temps, el sistema d'etiquetatge de Nutri-Score.
Però, com us deia... compte, no tot són flors i violes. I és que, com a nutricionista, ja t'avanço que la veracitat del Nutri-Score deixa molt a desitjar.
Què és el Nutri-Score?
El Nutri-Score és un sistema de qualificació dels productes envasats, etiquetant nutricionalment els aliments de forma frontal per ajudar el comprador a fer una compra saludable.
És un gràfic basat en una escala de 5 colors, de verd fosc a vermell, semblant a un semàfor. A més, a cada color se li associa una lletra, de l'A a l'E. D'aquesta manera, es qualifiquen els aliments de més saludables (lletra A i color verd) a menys saludables (lletra E i color vermell).
Aquesta puntuació s'obté tenint en compte la quantitat de components que cal promoure i la quantitat de components a limitar. És a dir, valora positivament la presència de proteïnes, fibra… i penalitza la presència de greixos, sucres i sal.
Per entendre'ns, intenten traduir la informació de la taula nutricional a un gràfic molt visual i aparentment fàcil de comprendre.
Llegint tot això, sembla que sigui la clau per entendre millor les etiquetes dels aliments, no? Doncs no. El problema ve quan trobem uns cereals ensucrats tipus Chocapic o cacau en pols ensucrat com el Nesquik amb una lletra A o B, és a dir, saludables.
El motiu pel qual no t'has de fiar del Nutri-Score
Per exemple, ens basarem en els dos productes esmentats anteriorment. Com que són baixos en greix i no aporten gaires calories per ració, se'ls qualifica de saludables. Ara bé, són molt alts en sucre i hidrats de carboni refinats, per la qual cosa hem d'evitar-los.
D'altra banda, ens trobem amb una mala classificació a l'oli d'oliva. Sabem totes les propietats que aquest té, comptant amb molts greixos saludables i grans beneficis per la salut. Doncs bé, pel seu alt contingut en greixos, se l'ha etiquetat amb una D, és a dir, del pitjor a l'escala.
També tenim altres exemples com la Coca-Cola zero sucres, etiquetada amb una B, és a dir, del millor. I això per què? Perquè aquest sistema considera que, com que no porta sucres ni calories, és saludable. Tot i que ja sabem que no és el cas.
És cert que amb alguns d'aquests productes n'han rectificat la valoració, però igualment ja veieu que el millor és aprendre a llegir les etiquetes i no fiar-nos del color verd o de la lletra A.
Podem trobar sistemes d'etiquetatge millors
En alguns països de Sud-amèrica trobem un altre tipus d'etiquetatge molt més pràctic que el Nutri-Score, i també de manera frontal. Es tracta d'uns octògons on indica l'elevat contingut en greixos, sucre… D'aquesta manera, només veure el producte ja t'adverteix de si porta alguna cosa insana.
A més, un altre punt molt a favor és que no es fan servir personatges infantils per a la seva comercialització, sense cridar així l'atenció dels més petits.
Més notícies: