El nou sabor d'aquests cogombres d'Aldi em desconcerta i sorprèn alhora

Mai t'ha passat que veus al supermercat quelcom una mica estrany, però que et produeix molta curiositat? Això m'ha passat a mi amb aquests cogombres que Aldi ha inclòs al seu catàleg. De primeres, em sonava una cosa molt estranya, però la curiositat em va incitar per donar-los una oportunitat.

Això va ser el que em va passar amb els cogombres agredolços al curri. La veritat és que no es pot dir a la cadena alemanya que no sigui original de cara a aquest Nadal. I és que s'hi inclou dins l'assortit gurmet de la marca Special que ja té disponible per a aquestes festes.

Aquest aliment crec que és d'aquests que, o t'agraden, o el detestes. No em sembla que hi hagi gaires grisos, ja que tenen un sabor molt especial. Això sí, no es pot negar que tinguin gust de curri, perquè en tenen i molt en la composició.

Uns cogombres massa dolços

Si vols trobar el sabor del cogombret en aquest aliment, no esperis que sigui molt cridaner. El curri és el principal protagonista, encara que no de la manera que m'agradaria. Tot el que he menjat amb aquesta barreja d'espècies fins ara llençava a picant i això m'agradava.

En aquest cas, es tracta d'uns cogombres dolços amb el sabor que li aporta aquesta espècie. En veritat, no puc dir que sigui alguna cosa amb què repetiré. Està bé l'experiència de provar-ho, però fins aquí, ja que almenys a mi m'empalaguen.

Possiblement, si ho prova una persona a qui li agrada molt el dolç, l'opinió sigui diferent. Sí que és cert que no enganya l'etiqueta amb el gust de curri. No puc dir el mateix amb lo d'agredolç, perquè el dolç li guanya la partida de totes totes.

Una cosa positiva que té aquest aliment tan peculiar és la composició. Els cogombres com a tal són força saludables, i ara amb curri tampoc deixen de ser-ho. Contenen 51 calories per cada 100 grams i l'única cosa ressenyable negativa serien els 10 grams de sucres afegits.

Perfectes per incloure en amanides

Només sí que és veritat que no em van atraure gaire, a més, el curri es queda tant als dits com al lloc on els posis. Però els vaig voler donar una nova oportunitat incloent-los en una amanida. Al final, moltes vegades hi posem tocs dolços i no hauria d'estar dolent.

En aquest menjar, sí que és cert que guanyen i molt, ja que la dolçor queda una mica dissimulada. Tot i això, segueixen tenint un sabor potent que si de primeres no t'ha agradat, així tampoc t'atraurà. Però és una variant que a mi m'ha agradat i te la volia compartir.

Això sí, cada vegada que vulguis menjar un dels cogombrets hauràs d'agitar el pot. Les espècies es queden reposant al fons i les has de barrejar. Finalment, dir que els cogombres són mitjans, més grans del que em semblava abans d'obrir-los.