Gerro d'aigua freda de l'economista Daniel Lacalle sobre el que passarà a Espanya

Daniel Lacalle intenta rebaixar l'eufòria després de les últimes dades aportades pel Gobierno en matèria d'ocupació. I és que la realitat seria molt diferent del que intenten fer veure a la ciutadania. I tot això tindrà conseqüències per a les nostres butxaques.

Recentment, Lacalle ha assenyalat que l'estratègia que porta a terme l'executiu espanyol és molt semblant a la que van fer en el seu dia els socialistes a Grècia. Bàsicament consisteix a "inflar el PIB amb despesa pública i deute, i l'ocupació amb contractació pública també pagada amb més deute públic".

Per confirmar aquesta teoria, Daniel Lacalle es basa en les dades. Indica que entre el 1976 i el 2012, l'ocupació pública es va multiplicar per tres al país hel·lè, "mentre que el privat només creixia un 25%". En el cas d'Espanya, des del 2007 hi va haver una pèrdua de 94.800 llocs al sector privat, que va ser esmorteït amb 529.000 nous llocs de treball públics.

Daniel Lacalle revela el maquillatge de les dades de l'atur

Daniel Lacalle assenyala que les dades de la darrera Enquesta de Població Activa (EPA) amaguen certs detalls que s'ignoren. Sosté que hi ha 120.000 pluriocupacions i 350.000 treballadors públics més que el 2019. Segons la seva opinió, això fa que la realitat aparegui totalment maquillada.

Afegeix, a més, que des de l'arribada de Pedro Sánchez al poder, la mitjana d'hores treballades ha caigut considerablement. El segon trimestre del 2018 s'elevaven fins a les 35,40 hores a la setmana per treballador. Però a "l'últim trimestre del 2023 es quedaven en 31,7 hores".

L'economista mostra la seva preocupació per altres dades que s'han registrat els darrers temps. La inversió a Espanya va caure un 5% respecte al mes de desembre del 2019 i el consum privat segueix per sota del que s'ha anotat a finals del 2019. A això se li uneix que la despesa pública és un 12,7% superior a fa quatre anys.

Pessimista sobre el futur d'Espanya

A més, Daniel Lacalle insisteix que "Espanya no creix, s'endeuta". Per aconseguir un increment del PIB del 2,17% en quatre anys va caldre una pujada del 13% del deute públic. Explica que “augmentar el deute en 353.911 milions disparant la despesa pública no és créixer”.

El que s'està aconseguint “és cavar el forat que ens deixa una economia 'zombi'". També incideix en els passius totals de les administracions públiques, que ja arriben als 2 bilions. Considera que el millor aturador per aquest "impuls econòmic" que intenta promocionar l'Executiu és el mateix Estat. Amb una pujada dels impostos del 27%.

Daniel Lacalle es mostra contrariat per unes dades del PIB que reflecteixen un descens de la productivitat i un increment de costos laborals. Recalca que el PIB només es manté per "la despesa pública endeutada mentre la inversió cau".

La situació econòmica és especialment preocupant. Segons la seva opinió, només se sosté perquè "la Unió Europea i el Banc Central Europeu miren a un altre costat".

Assenyala a la seva web que Pedro Sánchez està deixant una "economia dopa i amb enormes desequilibris". Resultarà especialment complicat reconduir la situació, ja que els organismes encarregats de vetllar per aquest control financer "no miraran cap a una altra banda eternament". Posa l'exemple de Grècia, a qui "ha costat molt començar a sortir del forat".