Gerro d'aigua freda del BBVA sobre què passarà a Espanya més aviat que tard

BBVA preveu un petit sotrac per a l'economia espanyola en qüestió d'uns quants mesos. Serà un contratemps seriós després de les bones dades que s'esperen per a aquest exercici. D'alguna manera això tornarà a posar el nostre país en una situació compromesa.

Fa uns mesos s'anunciava un estancament de l'economia nacional per a aquesta primera part del 2024. Això donaria lloc a una desacceleració del creixement. Tot i això, la incidència no ha estat tan pronunciada com s'esperava.

El BBVA comunicava recentment una forta revisió a l'alça del creixement previst a l'economia espanyola. En gran part, motivat per la caiguda del preu de l'energia. A finals del 2023 elevaven la millora fins a l'1,5%, però finalment serà del 2,1%.

Segons els estudis efectuats per l'entitat, quatre d'aquestes sis dècimes obeeixen a la caiguda dels preus energètics. Això permetrà concedir un respir a les llars, que no hauran de destinar tants recursos a aquesta partida. A més, disposaran de més marge per al consum.

Les anàlisis del banc també preveuen un cert estancament de la inversió privada. No s'acaba de tancar la bretxa que ens separa de la mitjana europea.

Les dades del BBVA i la informació facilitada per l'INE respecte a l'alça de l'últim trimestre del 2023 han sorprès bé. Els analistes han de revisar ara a l'alça les previsions tèbies de creixement anunciades l'any passat.

El BBVA anuncia un empitjorament el 2025

El BBVA preveu que la situació pateixi un cert empitjorament a partir del 2025. Serà quan l'economia nacional comenci a acusar en realitat els canvis que es duguin a terme en matèria fiscal. Recorden que Espanya se sotmetrà a la reinstauració de les noves regles fiscals, però també hi ha l'obligació de reduir el dèficit per sota del 3%.

Expliquen que el retard d'aquest ajust per al 2025 restarà unes quantes dècimes el creixement respecte d'allò que s'ha pensat inicialment. Les expectatives són créixer el 2,5%, tot i que finalment es reduirà fins al 2%. Tot això en un context de debilitat general a la zona euro, recull ABC.

Des del BBVA recorden que els països amb dèficits per sobre del 3% del PIB i nivells de deute públic superior al 90% han d'adoptar mesures. Se'ls exigirà que incorporin mesures estructurals de consolidació entre 0,4 i 0,6 punts del PIB per exercici. Les diferències amb els objectius plantejats faran que aquest esforç s'hagi de fer durant almenys 5 anys.

Hi ha altres aspectes que poden passar factura a l'economia nacional. Entre ells hi ha l'increment dels costos laborals, que podria tenir conseqüències tant en la disminució de l'atur com en la creació de llocs de treball.