Vox guanya la partida al PP a Catalunya (per ara)

Els últims sondejos a Catalunya deixen entreveure que el constitucionalisme conservador té un espai electoral relativament tancat, i que PP i Vox s'hauran de disputar aquests votants. L'enquesta d'Ipsos per a La Vanguardia del passat diumenge dona a PP i Vox una suma de 29 escons i un 21,7% en estimació de vot. Segons l'últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), el CIS català, els dos partits obtindrien 26-29 diputats i un 19,9% d'estimació de vot.

A les eleccions del 12 de maig de 2024, la suma de PP i Vox va donar 26 diputats i un 18,8% dels sufragis. Per tant, PP i Vox s'estan movent en una forquilla del 18-21% i 26-29 escons. Això llança blaus i verds a una lluita per un mateix espai electoral.

Tot i que els populars es van imposar a les últimes eleccions i semblava que estaven en una línia clarament ascendent, Vox sembla haver capgirat la situació. Ara és Vox qui sembla estar en una dinàmica més positiva. Això reflecteix la tendència dels últims mesos a Espanya, però a Catalunya d'una manera encara més pronunciada.

A les eleccions de l'any passat el PP va aconseguir 15 escons i Vox 11. L'enquesta del CEO del passat mes de juliol ja mostrava una reducció de la distància fins a un empat tècnic. El sondeig de La Vanguardia ha confirmat finalment el sorpasso, amb 16 diputats per a Vox i 13 per als populars.

El sorpasso s'explica tant per una acceleració del debat migratori que beneficia Vox, com per la indefinició en el si del PP català derivada de les seves lluites internes. A això cal sumar-hi una eficient campanya permanent de Vox a peu de carrer que està donant resultats.

Feijóo arrossega el PP català

Les enquestes a Madrid estan assenyalant una clara incapacitat d'Alberto Núñez Feijóo per capitalitzar la crisi del PSOE. Qui se'n beneficia de la tebiesa de Feijóo és Vox, que és el partit que més creix en estimació de vot. Això està passant també a Catalunya.

La desautorització del PP català a Xavier García Albiol sobre el català és un clar exemple de la indefinició. Albiol és l'home de Feijóo a Catalunya, mentre que des de la presidència territorial Alejandro Fernández continua intentant marcar una línia dura en temes com la llengua i els pactes amb Junts.

On sí que coincideixen Albiol i Fernández és en la línia dura amb seguretat i immigració. Però la indefinició de Gènova, votant amb el PSOE en temes com la regularització massiva d'immigrants, perjudica i resta credibilitat al discurs llançat a Catalunya.

Vox aprofita la divisió interna no resolta al PP, i el llast que suposa Feijóo per als populars catalans, per rendibilitzar la seva encertada estratègia a peu de carrer. Garriga i els seus fa mesos que baixen als carrers dels barris més perjudicats per la immigració i la inseguretat. Això està disparant les expectatives de vots per a Vox en barris importants.

Context favorable

A més dels encerts i els errors de cadascú, el context social és ara més favorable per a Vox que per al PP. En aquesta legislatura el debat migratori i de la seguretat ha capitalitzat l'agenda política catalana. La realitat social en molts punts de Catalunya és de tal degradació, que els partits que ofereixen solucions més dràstiques són els que estan mostrant un creixement més gran.

El PP ha basat la seva estratègia en la seguretat, però molt centrat en les okupacions. Un tema molt d'actualitat però que representa només una part d'un problema més general a Catalunya. Vox està parlant més desacomplexadament sobre temes com els 'Menes' i la islamització dels barris, cosa que li permet arribar a més gent.

Vox ha aconseguit transmetre la idea del PP com un partit de l'elit que comparteix els mateixos interessos que el PSOE. A Catalunya, les zones més castigades per la degradació estan veient Vox com una eina més útil per revertir la seva situació.