Votants d'esquerres enfonsen Alberto Garzón en xarxes després d'anunciar que es retira

De la seva vàlua com a economista, se'n sap poc, però sobre la seva tasca com a Ministre no és que hi hagi massa bones opinions. I és normal; perquè, a la seva esquena -i a la de tots els ministres dels governs que hem conegut des del 2008- pesa un honor dubtós. Quin? Haver aconseguit que, avui, la nostra renda disponible estigui per sota de la que teníem el 2007.

Ara, el nostre PIB per càpita equival a un 85% de la mitjana de la UE. Ens superen Malta (102%), Itàlia (96%), Xipre (92%) o la República Txeca (91%). Fins i tot a Lituània (89%) i Estònia (87%) es viu millor que aquí.

Alberto Garzón, que és de qui parlem, forma part, com a Ministre de Consum, del selecte grup de ments que ens ha portat on som. Ara, encara que ja ho va anunciar abans de les Generals, diu que plega i deixa la política.

Per això, potser, a Twitter pocs lamenten la marxa.

No se'n va perquè vol: se'n va perquè el fan fora

Tot i això, la seva responsabilitat en el fet que Espanya torni a ser candidata a rebre Fons Europeus de Cohesió és limitada. Com a Ministre de Consum, se'l coneix més pels altres desencerts.

Va tenir problemes per parlar sense gaire coneixement sobre la carn i prometre sobre les apostes i el jovent coses que no ha complert. A més, no ha fet cap cosa ressenyable per combatre la inflació. De fet, gairebé ni ha intervingut en debats com el de la cistella de la compra bàsica. I això és, com a mínim, inquietant, perquè si alguna cosa li toca a un Ministre de Consum és aquest assumpte.

Yolanda Díaz, líder de Sumar i parella política de Sánchez, ha portat el pes del tema. La tardor passada, Garzón encara actuava com a segon de Díaz quan a aquesta va culpar de tot Mercadona.

Després, ja durant aquesta primavera, la Yolanda ja volava sola.

Mentrestant, Garzón llanguia en la còmoda posició del que ja se sap a prop del final: si per a Podemos no hi ha lloc al Consell de Ministres, per a IU, encara menys. A què s'ha dedicat Garzón des de llavors? Molt probablement, a preparar-se una sortida. La seva tasca no és gens ben valorada. Ni pels votants d'esquerra.

A què es dedicarà?

No dóna gaires pistes, però afegeix que, a més de deixar de ser Ministre, deixarà de ser coordinador general d'Izquierda Unida. El Ministeri de Consum havia estat sempre una Secretaria General del Ministeri de Sanitat. Va ser així fins al 2020 quan, per allò de donar la seva quota de poder a IU, Sánchez va convertir el negociat al Ministeri.

Ara, quan es conegui el nou Govern, veurem què passa. A priori, sembla difícil que hi torni a haver un Ministre de Consum a Espanya. Coordinador d'IU nou, ningú sap si n'hi haurà. Avui, la vella eina de Julio Anguita és poc més que logotip antiquat que comparteix prestatgeria amb la falç i el martell del PCE.

De Garzón, diuen, el seu gran èxit ha estat aquest: desballestar IU. Alguna canongia, segur, l'esperarà en algun lloc, però a les xarxes, avui com a mínim, ha patit de valent. El més suau que li diuen és que la seva és una “pèrdua imperceptible”.