
La votació sobre funcionaris de presons mostra a Salvador Illa una majoria alternativa
El PSC troba la centralitat quan s’atreveix a alliberar-se de la càrrega dels seus socis, ERC i Comuns
El Parlament de Catalunya ha aprovat aquesta setmana dotar d'autoritat els funcionaris de presons. Es tracta d'un assoliment històric per a aquest col·lectiu, que va patir l'any passat més de 600 agressions i un assassinat. També ha estat important perquè demostra que el Govern del PSC és capaç de trobar la centralitat lluny dels seus socis i amb una majoria alternativa.
La mesura, que havia estat impulsada precisament pels socialistes, va tirar endavant gràcies als 104 vots afirmatius de PSC, Junts, PP, Vox i Aliança Catalana. Per contra, va comptar amb el rebuig dels 29 diputats d'ERC, Comuns i la CUP.

Aquesta votació ha servit per visualitzar que el PSC ha posat el seu govern, de manera conscient, en mans d'una minoria que impedeix assolir grans consensos. I que existeix una via alternativa que permet aprovar polítiques de sentit comú amb una majoria més àmplia. Dit d'una altra manera, Salvador Illa prefereix vestir-se de Pedro Sánchez que de Jordi Pujol.
Tampoc cal enganyar-se, ja que aquesta votació ha estat una excepció i el pla d'Illa continua sent romandre lligat a ERC i Comuns. El Govern del PSC continuarà veient condicionades les seves polítiques fiscals, econòmiques o d'habitatge pel permanent xantatge dels seus socis.
El PSC s'atreveix amb un tema espinós
Aquesta vegada el PSC s'ha atrevit a presentar una moció radicalment oposada al bonisme dels seus socis progressistes. Aquesta mesura permet reconèixer com a agents de l'autoritat els funcionaris de presons per frenar les agressions i les intimidacions. "Quan un funcionari o funcionària és agredit, el que està en risc és l'ordre i l'estabilitat del centre i la seguretat de tots els interns", va defensar la diputada socialista Judith Alcalá.
En aquest tema, el PSC ha trobat la complicitat de Junts, PP, Vox i Aliança Catalana, tot i que no sense manca de crítica. Els grups que han donat suport a la proposta han criticat que el PSC ho faci a contracor i amb lectura única per esquivar l'oposició dels seus socis.
Jeannine Abella, diputada de Junts, va elogiar la tasca dels funcionaris "poc reconeguda per determinats sectors i desdibuixada per alguns partits polítics". El diputat del PP, Alberto Villagrassa, va dir al PSC que "avui la dreta els salvarà la cara", i es va recordar de Núria, la cuinera assassinada per un intern a Mas d'Enric. "Ha hagut de morir una treballadora perquè finalment el Govern s'hagi atrevit a atendre almenys una de les reivindicacions històriques del col·lectiu", va dir també en to molt dur el diputat de Vox, Sergio Macián.
El PSC també va comptar amb el vot favorable d'Aliança Catalana, quelcom també molt difícil de veure en el dia a dia de l'activitat parlamentària. Sílvia Orriols va alertar de la massificació dels centres, recordant una vegada més l'alt percentatge d'estrangers entre la població reclusa.

Però el debat va evidenciar també la distància del PSC amb ERC, Comuns i CUP en aquest tema. ERC creu que aquesta proposta prioritza el càstig i el control davant la prevenció i la convivència, i proposa per contra l'eradicació de les contencions mecàniques. Els Comuns van demanar "compaginar la millora de les condicions dels treballadors penitenciaris amb garantir els drets de les persones privades de llibertat". La CUP va acusar el PSC de tornar al model franquista, i que aquesta mesura "complicarà encara més la conflictivitat i la reinserció".
Una altra majoria és possible
El PSC ha descobert que existeix una majoria possible de partits ideològicament distants però amb un espai de centre compartit. Aquesta possibilitat ja se li va plantejar a Illa a l'inici de la legislatura, però va renunciar-hi. Va preferir lligar-se a ERC i els Comuns que governar en minoria amb suport extern de Junts i altres formacions conservadores.
El resultat, a la pràctica, ha estat la continuació de l'agenda woke que ja s'aplicava els darrers anys de la mà d'ERC i Comuns. El PSC ha hagut de cedir la seva política fiscal, econòmica, cultural, energètica i d'habitatge a l'esquerra radical. Per contra, ha renunciat a un model de moderació i pragmatisme que genera més consens a la cambra.
En aquells temes on el Govern ha volgut marcar perfil propi, com la seguretat, s'ha trobat amb acusacions i amenaces per part de l'oposició. Sense anar més lluny, els Comuns han amenaçat el PSC després de la mesura dels funcionaris: "Tindrà conseqüències".
Més notícies: