La trampa de les dades oficials que utilitza el Govern per dir que 'Catalunya és avui un lloc més segur'

La consellera d'Interior del Govern del PSC, Núria Parlon, va assumir el càrrec amb el compromís de rebaixar la corba delinqüencial. Sota el seu mandat s'han posat en marxa diversos operatius contra la multireincidència i el crim organitzat. La mateixa Parlon ha tret pit diverses vegades en seu parlamentari de la reducció dels delictes basant-se en l'estadística oficial.

Si acudim a l'estadística del Ministeri de l'Interior veiem que, efectivament, la criminalitat convencional va baixar un 4,1% el 2025. Aquest divendres es van donar a conèixer les dades policials a la ciutat de Barcelona, on els delictes han caigut un 6,1%.

Però, cauen els delictes o les denúncies? Aquí hi ha la clau, o la trampa, segons es vulgui veure. Perquè el descens en les estadístiques es basa sobretot en la reducció dels delictes més lleus, mentre que els greus continuen augmentant. Segons diversos estudis de victimització, això es deu al fet que els ciutadans cada vegada desisteixen més de denunciar quan es tracta de furts.

Cauen els furts, pugen els robatoris violents

El cas de Barcelona il·lustra a la perfecció aquesta dissonància entre l'estadística i la percepció d'inseguretat entre els ciutadans. Segons la darrera junta de seguretat local a Barcelona, els furts, aquells robatoris que no impliquen violència cap a la víctima, han baixat un 7,6%. El que baixa en realitat són les denúncies, perquè molts ciutadans creuen que denunciar ja no serveix de res.

També es donen molts casos de robatoris a turistes que estan de pas i no volen perdre el temps posant una denúncia que no arribarà enlloc. Aquesta reticència a denunciar reflecteix així mateix una creixent desconfiança en el sistema, fruit de la impunitat dels multireincidents.

La qüestió és que el descens de les denúncies dels furts té un clar impacte en la millora de les estadístiques, mentre que els robatoris amb violència creixen. El 2025 es van registrar 12.700 robatoris violents a la ciutat comtal, un 0,5% més que l'any anterior. El 85% d'aquests assalts van ser sense armes, mitjançant estrebades o cops, i el 40% van ser robatoris de mòbils (uns 5.000).

Els robatoris violents impliquen una violència física cap a la víctima i són més denunciats que els furts. Encara que també hi ha una part que no es denuncia per la desconfiança que la denúncia arribi enlloc. Això parla també d'una perillosa normalització de la delinqüència comuna, pròpia d'un sistema desbordat per l'augment de la criminalitat i el col·lapse de la justícia.

El risc de l'autocomplaença

No cal menystenir la tasca del Departament d'Interior per resoldre un problema enquistat com el de la inseguretat. La consellera Núria Parlon ha dut a terme un canvi de perspectiva respecte al seu predecessor, Joan Ignasi Elena, d'ERC. L'actual Govern reconeix que hi ha un problema més enllà de les percepcions, i ha impulsat plans de xoc que han permès radiografiar problemes com la proliferació d'armes i la multireincidència com a primer pas per aturar-los.

Tot això cal reconèixer-ho, però també assenyalar el perill de l'autocomplaença i de vendre una imatge idíl·lica sobre el descens de la delinqüència. L'augment dels homicidis, les agressions sexuals i els robatoris amb violència són un exemple de com la violència continua fent estralls a Catalunya. Cal prendre-s'ho molt seriosament per oferir solucions a un problema molt greu d'ordre públic.