De Laporta a Puigdemont: Toni Aira, la veu de Junts als mitjans

El format de la tertúlia política impregna tots els mitjans de comunicació a Espanya en general i a Catalunya, en particular. No hi ha canal televisiu o emissora radiofònica que no compti amb un format que va viure el seu clímax durant la tardor processista del 2017. Hores i hores de tertúlies en televisions i ràdios van ser el principal format per narrar en directe el que estava passant a Catalunya.

D'aquella època —i ja de molts anys abans—, van sorgir diverses veus que solem veure encara avui dia als mitjans de comunicació a Catalunya. Sota l'epígraf de 'periodista', 'analista' o 'politòleg', són diversos els noms que veiem repetits, dia rere dia, als principals mitjans de Catalunya i de la resta d'Espanya. Segur que mentre llegeixen aquestes línies, els n'ha vingut més d'un al cap.

Un d'aquests noms és, sens dubte, el de Toni Aira, que participa com a col·laborador a mitjans catalans i d'àmbit nacional. Als seus 47 anys, Aira és una de les cares més conegudes del format de la tertúlia. En els darrers temps, els seus postulats s'han aproximat a les tesis de Junts per Catalunya, cosa que no s'ha paït gaire bé des d'altres sectors de la política catalana.

Sonores crítiques des d'ERC per la seva proximitat a Junts

En els darrers temps, Aira ha defensat públicament l'estratègia de la formació de Carles Puigdemont. Ho va fer de manera decidida, per exemple, amb el procés de negociació de Junts i el PSOE per aconseguir la investidura, que va arrencar a finals de l'estiu passat. Una resposta d'Aira al senador d'ERC Joan Queralt, a Twitter, va aixecar una certa aversió des de l'entorn republicà:

Aira retreia indirectament a ERC “haver-se lliurat a l'interlocutor sense alternativa” i defensava una negociació amb el PSOE. El mateix 4 de setembre en què va escriure el missatge, Puigdemont havia fet públiques les línies mestres d'un possible acord amb els socialistes que va arribar dos mesos més tard. Al llarg de la negociació, Aira es va mantenir alineat amb l'estratègia 'puigdemontista' i assenyalant diferències amb ERC, aixecant sempre polèmica a l'òrbita republicana:

Aquesta mateixa setmana hem viscut un nou episodi de fricció després d'una opinió del tertulià. Dimarts, en una entrevista a la Cadena SER, Marta Rovira explicava la trucada del diputat del PP Carlos Floriano als republicans. ERC intentava unir-se a Junts, a qui, segons es va saber el cap de setmana anterior, el PP s'havia aproximat i fins i tot plantejat l'amnistia.

Aira, tant a RAC1 com a RTVE, va assenyalar que ERC intentava treure protagonisme a Junts. A més, acusava Marta Rovira de contribuir a suavitzar la polèmica que en aquells moments desbordava Feijóo. A les xarxes, Aira va fer difusió d'una de les seves intervencions, assenyalant que “ERC no pot assumir ni un minut de protagonisme de Junts”:

Les seves paraules, novament alineades amb el partit de Puigdemont, van irritar el món d'ERC. Comptes de l'òrbita del partit o reconeguts exdirigents com l'exconseller Josep Huguet no van escatimar en les seves crítiques el tertulià:

Si fins fa un cert temps la tertuliana de moda de Junts era Pilar Rahola, ara sembla que l'entorn d'ERC apunta directament a Toni Aira. Certament, el periodista s'ha alineat amb la posició de JxCat i rep, en els últims mesos, aplaudiments 'puigdemontistes' i esbroncades 'junqueristes'. Una altra etapa d'una carrera que Aira va arrencar fa més de 20 anys al costat de Joan Laporta.

El Barça i Joan Laporta, a l'inici de la trajectòria d'Aira

Aira, soci del Barça des de petit, es va implicar a la primera campanya de Joan Laporta. Corria l'any 2003 i qui avui torna a ser el president del FC Barcelona va aconseguir la presidència del club per primera vegada després de derrotar Lluís Bassat. Va ser una de les primeres experiències d'Aira al darrere d'una campanya electoral, amb només 26 anys i acabat de llicenciar.

Durant un parell d'anys del primer mandat de Laporta, Aira va subdirigir la revista 'Barça' mentre treballava en el seu doctorat, que va obtenir el 2007. Des d'aleshores, s'ha convertit en un dels experts més grans en comunicació política a Catalunya, això sí, des de l'àmbit acadèmic.

Tot i això, ja fa anys que el rostre d'Aira compagina la universitat i els mitjans de comunicació. Ho fa, entre altres coses, per col·laborar de manera molt freqüent amb diversos mitjans. Les seves intervencions són majoritàriament part de tertúlies, si bé els seus articles d'opinió es poden llegir setmanalment a 'La Vanguardia'.

Aira apareix setmana rere setmana a 'El món a RAC1', 'Al rojo vivo' de 'La Sexta', 'TV3' i 'RTVE'. És en aquests mitjans on ha aconseguit la presència i la influència mediàtica que li provoca ara les simpaties 'juntaires' i els retrets republicans. Però hi ha una dada que no és fútil: Toni Aira va treballar directament per a Carles Puigdemont, cosa que evidencia el seu vincle amb Junts.

D'assessor del PDeCAT a treballar colze a colze amb Puigdemont

Ha estat, de fet, l'única ocasió —després de la seva contribució a la campanya de Laporta— en què Toni Aira ha viscut la comunicació política des de dins. A principis de setembre de 2017, en ple bullici 'processista', Aira va fitxar com a cap de comunicació del PDeCAT, liderat per Marta Pascal i amb Carles Puigdemont encara a les seves files.

Aira, que ja havia estat considerat proper a l'òrbita convergent i havia col·laborat externament amb el partit, es va mantenir al PDeCAT durant poc més d'un any. Uns mesos molt intensos, amb el punt àlgid del 'procés' i els primers mesos de les conseqüències. Va ser aquella tardor quan va tenir ocasió de treballar colze a colze amb Carles Puigdemont.

Toni Aira va estar a la 'cuina' del naixement de Junts per Catalunya, la candidatura amb què Puigdemont va superar ERC a les eleccions autonòmiques del 2017. Des d'aleshores, i després d'abandonar la seva posició de 'spin doctor', s'ha mantingut a l'òrbita de Junts com a opinador. Una trajectòria, per tant, que vincula Aira amb la línia 'puigdemontista' i que el situa com un dels opinadors amb més acceptació —i, alhora, rebuig— dins del 'processisme'.