La tercera vida de Manuel Valls: de fer alcaldessa a Colau a repetir com a ministre

Un camaleó, un supervivent, un addicte a la política. Són els apel·latius que podrien atribuir-se a Manuel Valls, el polític hispano-francès que ara torna a l'actualitat per la seva elecció com a ministre a França. El primer ministre François Bayrou l'ha designat ministre d'Ultramar en el nou executiu per sortir de la crisi.

Una imatge ha tornat a inundar les xarxes socials aquestes últimes hores. La d'Ada Colau abraçant-se a Manuel Valls després de ser reelegida alcaldessa de Barcelona el 2019 gràcies als seus vots. Aquella foto va perseguir durant molt de temps Colau, a causa de la impopularitat de Valls a la Catalunya processista.

Envoltat sempre en la polèmica, el declivi del seu projecte en les municipals de 2023 el va allunyar definitivament de la política barcelonina i catalana. Ara ha trobat acomodament en el govern francès, assetjat per la crisi política al país gal. És la tercera vida de Manuel Valls.

La seva primera vida com a ministre socialdemòcrata

Fill d'un català i una italo-suïssa establerts a França, Manuel Valls va agafar el carnet del Partit Socialista Francès quan tenia 17 anys. Es va alinear amb la corrent socialdemòcrata liberal davant l'ala esquerrana de François Mitterrand. Va escalar ràpidament en la jerarquia del partit fins a ser cap de comunicació del primer ministre Lionel Jospin entre 1997 i 2002.

Als dos mil la vida política de Manuel Valls assoleix un dinamisme frenètic. Primer com a alcalde d'Évry, després com a diputat nacional i immers en les disputes internes per la successió al Partit Socialista. Malgrat haver donat suport a Ségolene Royale contra François Hollande a les primàries de 2008, va acabar com a ministre d'Interior en el govern d'Hollande.

La seva etapa com a ministre d'Interior va ser de les més controvertides en aplicar la mà dura sent fins i tot acusat de racista. Aquells van ser els anys del gir a la dreta de Manuel Valls. Després seria elegit com a primer ministre del govern en crisi, fins a la seva caiguda el 2016 i la seva sortida del Partit Socialista després de perdre les primàries.

Valls a la Catalunya processista

El gir a la dreta durant el Govern d'Hollande va aplanar el seu camí per enfrontar-se a l'esquerra i el processisme a Catalunya. Es va presentar a les eleccions municipals de 2019 a Barcelona amb la seva pròpia marca i en coalició amb Ciutadans. L'esquerra i el processisme el van caracteritzar com un polític espanyolista i d'extrema dreta.

Encara que aspirava a lluitar amb Colau, la seva impopularitat li va acabar passant factura i va acabar en quart lloc. No obstant això, els seus tres diputats van ser clau per a la reelecció d'Ada Colau com a alcaldessa de Barcelona. Manuel Valls li va oferir el seu suport incondicional per evitar a tota costa un govern independentista a la ciutat comtal.

El seu pas per la política municipal barcelonina no va estar exempt de polèmica. PSC, ERC, Comuns i Junts van aprovar una declaració institucional de rebuig a la seva figura. El motiu, la condemna del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per l'expulsió d'un campament de gitanos durant la seva etapa com a ministre d'Interior.

Manuel Valls torna a l'alta política

Malgrat la campanya antivalls des de diversos sectors de la política catalana, va sonar com a candidat a les generals de 2019 i les catalanes de 2021. Finalment va deixar la seva acta de regidor, i el seu projecte polític va patir un dur revés a les municipals de 2023. Bayrou l'elegeix ara com a membre del nou gabinet francès, després de la moció de censura de l'extrema dreta i l'extrema esquerra.

Bayrou ha apel·lat a l'"audàcia política" de Manuel Valls per completar un executiu parapetat en el centredreta macronista. Amb Valls vol dotar el govern de prestigi i alhora ampliar l'espectre cap a la socialdemocràcia conservadora. Més enllà de les crítiques, l'exregidor de Barcelona demostra així tenir una gran capacitat de reconversió política.