Després de la ruptura de Junts: el PSOE explora la via Scholz

La ruptura de Junts amb el Gobierno socialista i descartada la moció de censura, el futur de la política espanyola queda ara en mans de Pedro Sánchez. Moncloa manté la voluntat d'esgotar la legislatura, però al PSOE apareixen veus que plantegen l'opció de l'avançament electoral. Això permetria el desastre total i obriria una escletxa per intentar mantenir-se d'alguna manera al poder.

L'exemple més proper és el d'Alemanya, on Olaf Scholz, després de perdre el suport dels seus socis, va dissoldre el govern i va convocar eleccions. Els socialdemòcrates van patir un correctiu a les urnes, però van ordir una coalició de centre per neutralitzar l'auge de l'extrema dreta.

La crisi de govern a Alemanya té molts paral·lelismes amb la situació actual a Espanya. Al novembre de 2024 els liberals, que formaven coalició amb socialdemòcrates i verds, van retirar el seu suport al Gobierno. Scholz es va sotmetre a una qüestió de confiança que va perdre, i va convocar eleccions davant la pressió de l'oposició.

Els socialistes alemanys van avançar les eleccions per la por que un govern en minoria disparés el creixement d'Alternativa per Alemanya (AfD). El partit antiimmigració va ser el que més va créixer a les eleccions de febrer, amb 69 diputats més. Però els 208 escons del centredreta (11 més) i els 120 de l'SPD (86 menys) van ser clau per formar un govern de centre contra els extrems.

Només dues sortides per a Sánchez

El model alemany es presenta ara com una opció viable per evitar el desastre del PSOE a les eleccions generals de 2027. Sánchez vol continuar governant fins i tot sense pressupostos i amb una majoria del Congrés en contra. Això podria arribar a ser viable, però el desgast que comportaria tindria uns evidents costos electorals.

Davant això, cada cop són més les veus internes que demanen al president un avançament electoral. La crisi oberta després de l'escàndol de corrupció de Santos Cerdán, al maig, ja va evidenciar una fractura entre l'entorn de Sánchez i bona part del seu Gobierno i del partit. Sánchez cada cop està més sol dins del PSOE, i això complica la seva capacitat per reconduir la crisi actual des de la seva posició de màxims.

Convocar eleccions ara té els seus riscos per al PSOE, però evitaria el desgast d'haver de governar un any i mig més sense capacitat legislativa. Totes les enquestes situen la coalició progressista molt lluny de la majoria necessària per governar. A Sánchez només li queden dues sortides: o anar a l'oposició i veure com PP i Vox governen els pròxims quatre anys, o intentar mantenir-se al poder investint Feijóo.

El mal menor

L'altra derivada d'aquest dilema és la situació de Pedro Sánchez al capdavant del PSOE. Tot i que no hi ha una alternativa clara al seu poder intern, un desastre electoral el 2027 i un govern de PP i Vox farien molt difícil la seva continuïtat com a secretari general. En canvi, prendre la iniciativa ara i intentar salvar el projecte socialista donaria una mica de marge a Sánchez per seguir al capdavant del partit.

Tot és molt incert ara mateix, sobretot perquè Junts ha deixat una porta oberta a la negociació. La prioritat del PSOE és aprofitar aquesta escletxa per continuar negociant i tirar endavant el que queda de legislatura. Difícil, però no impossible tractant-se de Sánchez.

Però mantenir-se al poder, encara que sigui amb suport extern a un govern del PP en minoria, no seria poca cosa per a un PSOE que s'arrisca a perdre-ho tot d'una tacada. Els socialistes podrien retenir part dels seus càrrecs i privilegis als principals ressorts de l'estat. També els donaria marge per refer-se a l'espera de temps millors.

Més motius per a la Gran Coalició

Hi ha dos altres factors que afavoririen la via Scholz. Un, el paper gens menyspreable que podria jugar Pedro Sánchez per impedir que Vox arribés al poder. Això reforçaria la imatge que s'ha esforçat a construir durant aquests anys de mur contra l'extrema dreta. L'altre factor és la pressió de l'elit econòmica per estabilitzar la política espanyola amb un govern centrista.

No cal menystenir tampoc la necessitat dels dos grans partits de blindar el bipartidisme quan el sistema s'està trontollant. Sánchez sap que si no ho fa ell ho farà un altre, entre els seus rivals interns dins del PSOE que estan esperant ajupits que s'estavelli.