Muntatge de Carles Puigdemont i el Tribunal Suprem

POLÍTICA

Per què Puigdemont encara no pot celebrar la decisió del fiscal del Suprem?

El dictament no veu prou indicis per assumir el cas però no tanca la porta a la imputació i evidencia la naturalesa delictiva dels fets

Carles Puigdemont ha salvat un primer matchball amb l'informe favorable de la fiscalia del Tribunal Suprem. Però l'eufòria desencadenada en influencers indepes com Rai López Calvet i Pilar Rahola contrasta amb el silenci del mateix Puigdemont. Tampoc Junts ni els seus líders principals van sortir a celebrar el dictamen.

La raó és a la lletra petita de la resolució, que malgrat no veure indicis de terrorisme ni de vinculació de Puigdemont amb el Tsunami, torna el cas a l'Audiència Nacional. És a dir, que ara l'expresident torna a estar en mans del jutge instructor de la causa, Manuel García-Castellón. I, per tant, l'ombra de la imputació continua sobrevolant en un moment clau per a l'aprovació de l'amnistia.

De fet, la majoria dels fiscals del Tribunal Suprem consideren que sí que hi ha elements per considerar Tsunami Democràtic una organització amb caràcter terrorista i investigar Puigdemont. Però la tinent fiscal del TS i número dos del fiscal general de l'Estat, María Ángeles Sánchez Conde, va emetre l'informe favorable que preval com a dictamen definitiu de la fiscalia del TS. En tot cas, la posició majoritària dels fiscals suposa un aval important a la tesi del jutge García-Castellón.

No hi ha indicis suficients però...

L'informe de Sánchez Conde és contundent en l'assenyalament a les “meres conjectures i manca d'indicis” de la instrucció de García-Castellón. Considera que no hi ha prou indicis per determinar que Tsunami era una organització amb caràcter terrorista, i tampoc veu sòlids els arguments que assenyalen Puigdemont com a líder absolut de la plataforma. Per això tanca la porta inicialment a imputar-la, encara que no del tot.

El dictamen torna la pilota a l'Audiència Nacional “per analitzar els indicis que afirma que hi ha respecte a la intervenció de cadascun dels aforats en els fets, i així decidir si la sala segona del Tribunal ha d'assumir la competència”. És a dir, que el cas no està ni de bon tros tancat. Ara el jutge García-Castellón té una altra oportunitat per subjectar millor els seus arguments i, si ho considera convenient, tornar-ho al TS, on sap que una majoria dels fiscals recolzen la seva tesi.

Puigdemont i els dirigents de Junts saben que l'ofensiva judicial no s'ha acabat i que la partida de l'amnistia serà llarga. Tot i que alguns ahir ja destapaven l'ampolla de xampany, caldrà esperar els nous passos que faci el jutge instructor del cas. De fet, en el mateix dictamen de Sánchez Conde hi ha detalls que haurien de generar com a mínim inquietud a l'entorn de l'expresident.

Sense dubtes sobre la naturalesa delictiva

Tot i que la fiscal emfatitza la manca d'indicis, sí que deixa clar que els fets que s'investiguen van tenir una clara naturalesa delictiva. Es refereix a les accions de protesta contra la sentència del Procés, l'octubre del 2019, coordinades per Tsunami Democràtic. Unes protestes que van derivar en greus aldarulls als carrers de Barcelona i fins i tot la presa de l'aeroport per milers de persones.

Diu el dictamen de la fiscalia que “els fets que s'imputen a Tsunami Democràtic, en què tots dos aforats[Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg]estarien integrats i participarien en la seva direcció, es van succeir sense que es pugui qüestionar que es van produir gravíssims incidents”. A més, assenyala que “la naturalesa delictiva de les accions executades sota el paraigua o la cobertura de Tsunami Democràtic no es pot posar en dubte i ha quedat constatada a les diligències prèvies”.