PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP voten en contra de reformar l’Oficina Antifrau tot i que només investiga el 4% de les denúncies

Aliança Catalana va presentar aquest dijous una proposta de resolució per reformar l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), després de constatar-ne el mal funcionament. Les dades parlen per si soles: un 68% de les denúncies són anònimes per la por a denunciar, i només s'investiga el 4% de les irregularitats destapades. Malgrat l'evidència, PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP van votar en contra de canviar el sistema.

La diputada d'Aliança Catalana, María Rosa Soberana, va recordar que l'Oficina Antifrau és "la garantia de la integritat de les nostres institucions". Tanmateix, "el seu funcionament dista molt del que es preveu de la seva missió legal i ètica", va afirmar. La diputada va defensar la necessitat de tenir institucions "sòlides i independents", però va lamentar que els indicadors d'eficàcia de l'OAC "són desoladors".

Que set de cada deu denúncies siguin anònimes revela, al seu entendre, "una absoluta manca de confiança en el sistema". Soberana va afirmar que "cap de les persones alertadores protegides per l'OAC ha estat restituïda en la seva feina". I va lamentar la passivitat de l'OAC en la protecció dels alertadors, "i fins i tot algunes vegades la connivència amb estructures de poder que haurien de ser fiscalitzades".

Proposta d'Aliança Catalana

La diputada va assenyalar directament l'actual director de l'Oficina Antifrau, que "ha manifestat no sentir-se vinculat a la llei que obliga a protegir els alertadors d'infraccions normatives". Per a Aliança Catalana, "és gravíssim" perquè "estem davant d'un càrrec institucional que assegura que no complirà la llei".

D'altra banda, va criticar la "politització de l'ens" ja que "es troba controlat de facto pel PSC, amb perfils vinculats al partit en llocs clau". Això trenca el principi d'independència i posa en dubte la neutralitat en la fiscalització de les irregularitats. L'OAC ha estat incapaç de protegir els alertadors de casos flagrants de corrupció municipal com en el cas de Mataró.

Per això, Aliança Catalana va proposar el cessament immediat del director de l'Oficina Antifrau i la creació d'un fons de protecció per a persones alertadores que els garanteixi suport econòmic i jurídic. També va apel·lar al síndic a investigar la desprotecció dels denunciants de casos de corrupció. I va exigir la creació d'un nou marc per garantir l'eficiència d'aquest ens en la lluita contra la corrupció.

Oposició de PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP

Junts va compartir la ineficàcia de l'Oficina Antifrau, però va rebutjar la proposta de resolució d'Aliança Catalana perquè "no ofereixen cap solució". Agustí Colomines va acusar Soberana d'"incendiar", i va dir que "el seu text converteix cada disfunció en una prova del fracàs sistèmic, fa soroll però no protegeix". Va concloure que "la nostra posició és clara, sí que cal reforçar la protecció i reformar la llei, però la corrupció és massa important per convertir-la en munició política".

ERC va defensar la importància de l'Oficina Antifrau, i per això afirmen que "mai ens trobaran al costat d'aquells que la volen erradicar o desprestigiar". Els republicans van recordar que van impulsar la tramitació d'una llei de protecció de les persones alertadores.

En la mateixa línia, Comuns va acusar Aliança Catalana de "erosionar les institucions i alimentar un projecte basat en la desconfiança i l'odi". Els Comuns van negar que l'OAC sigui un fracàs sistèmic, i van afirmar que "aquest és el missatge que volen els corruptes i l'extrema dreta". Per al diputat Lluís Mijoler, la solució és "expulsar l'extrema dreta de les institucions".

La CUP també comparteix que l'Oficina Antifrau no funciona i que hi ha desprotecció dels denunciants. Però va acusar Aliança Catalana de "frau" i va dir que "no volen solucionar res ni els preocupen els alertadors".

El PSC va negar les acusacions de partidisme de l'OAC i va defensar el seu compromís amb la protecció de les persones alertadores. Els socialistes defensen que Catalunya es doti de la seva pròpia llei de protecció dels alertadors. Va anomenar Aliança Catalana "extrema dreta" i va al·ludir a l'informe del Tribunal de Comptes sobre irregularitats en la despesa electoral.