El PSC copia ara Vox: com els partits del cordó sanitari s'estan tornant d'extrema dreta

La frustració del Procés i la degradació social han portat Catalunya a una oscil·lació política en temps rècord. Això explica que els partits que lideraven els cordons sanitaris contra l’extrema dreta ara copiïn Vox i Aliança Catalana per intentar frenar-ne l’auge. Ho hem vist de manera molt clara amb Junts i Sílvia Orriols, però està passant també amb ERC i la CUP, i fins i tot amb el PSC copiant Vox. 

Aquesta setmana hem vist com l’alcaldessa del PSC a Gavà, Gemma Badia, demanava “que els delinqüents vagin a presó i que, si venen de fora, tornin a casa seva”. El portaveu del grup municipal de Vox l’acusa de copiar el seu discurs davant les enquestes que auguren una caiguda socialista i un auge del seu partit.

Certament, les declaracions de l’alcaldessa de Gavà contrasten amb la línia sostinguda per Salvador Illa al Parlament. Al rerefons hi ha el transvasament de vots del PSOE a Vox, més de 300.000 a tot Espanya segons les últimes enquestes. A Catalunya això es tradueix en un auge de Vox als barris obrers del cinturó metropolità, feus tradicionals del PSC.

La pujada de Vox en aquests barris respon a l’impacte de les polítiques bonistes i immigracionistes i a l’abandonament institucional. Però també a una estratègia agosarada d’anar als barris per apropar-se als veïns i visibilitzar Vox com l’única alternativa. 

Davant d’això, el PSC no té més remei que adaptar el seu discurs a escala local per contrarestar la penetració del discurs de la dreta radical en temes com seguretat i immigració. No és un cas aïllat, ja que altres governs municipals socialistes estan copiant aquests discursos. A més, dirigents socialistes van reconèixer en un grup intern de Whatsapp que Vox tenia raó amb la inseguretat i la immigració.

Líders socialistes com el mateix Salvador Illa o Jaume Collboni han intentat liderar el gir conservador del PSC, però l’auge de Vox l’està fent insuficient. El partit d’Ignacio Garriga està conquerint els barris castigats per la inseguretat i la islamització amb una proposta política esmolada. El risc del PSC en intentar mimetitzar-lo és que acabi sent una còpia barata, i a més sense credibilitat.

Aliança Catalana i la guerra en el processisme

El gir pragmàtic s’està produint també a l’espai del processisme, per una barreja de frustració del Procés i de descontentament per la crisi social. En aquest cas el gir és encara més evident: partits com Junts, ERC i la CUP han passat de criminalitzar Aliança Catalana a copiar-ne el discurs de manera descarada.

És el cas de Gabriel Rufián, que ha passat d’erigir-se com a líder de la lluita contra el feixisme a vincular inseguretat amb immigració. També el seu cap, Oriol Junqueras, defensa la mà dura contra la delinqüència i les okupacions quan el seu partit va liderar la teoria de les percepcions. 

Tot i que els primers a girar van ser els de Junts, que, alertats pel creixement d’Aliança Catalana, van començar a matisar la seva posició sobre aquests temes. Ho han fet, sobretot, empenyuts pels alcaldes que viuen als municipis les conseqüències del model bonista i multicultural fracassat. Junts ha copiat fins i tot l’estratègia d’Aliança Catalana de muntar carpes per explicar el seu programa.

El cas més salvatge és el de la CUP, on el sector més indepe a les comarques gironines està liderant una visió més crítica amb el descontrol migratori, l’okupació i la delinqüència. Això ha portat a un enfrontament amb el sector socialista de la CUP, més present a Barcelona. També a Junts i ERC hi ha un xoc d’aquestes noves tendències amb els sectors woke del partit.