Europa Press, e-Notícies La immigració, al centre: les solucions que plantegen els partits catalans
El debat migratori, sovint lligat amb el de la inseguretat, pren força al tauler polític: quines propostes fan sobre aquesta qüestió els principals partits catalans?
El debat migratori s'ha situat els darrers mesos al centre de l'actualitat política a Catalunya. La negociació entre Junts i el PSOE per a la delegació de competències en aquest àmbit —diluïda pels socialistes aquesta mateixa setmana— va elevar encara més una qüestió que ja era sobre la taula. La inseguretat que viuen molts municipis i barris de Catalunya, sovint amb població immigrant com a protagonista, havia fet del debat sobre la gestió de la immigració un tema creixent al debat públic.
A tall d'exemple, una de les poblacions catalanes que es troba diàriament davant d'aquest problema és Figueres. Fa pocs dies, el seu alcalde, Jordi Masquef (JxCat), es referia al problema de la inseguretat, molt sovint íntimament lligat a l'elevat percentatge de població immigrant a la ciutat.
Amb la qüestió de la immigració i de la inseguretat a l'ull de l'huracà, la preocupació social per aquest tema va 'in crescendo'. Qui ha de respondre a aquesta inquietud són els partits polítics, alguns dels quals intenten encara passar de puntetes sobre aquest debat. Tot i això, la seva magnitud sembla obligar que, en un futur no gaire llunyà, les grans formacions l'hagin d'afrontar i posicionar-se amb claredat.
Quina postura tenen els principals partits catalans sobre aquest tema? Quines propostes han fet a l'electorat, fins ara, sobre polítiques migratòries? Afronten el problema o miren cap a una altra banda? E-Notícies ha fet una ullada als programes de les principals formacions de Catalunya respecte a la immigració.
ERC manté una postura davant de la immigració alineada amb la CUP i En Comú Podem. | ACN
CUP, ERC i En Comú Podem: el negacionisme del problema de la immigració
ERC sí que aborda la qüestió migratòria, però ho fa des d'un punt de partida que ignora la problemàtica de la qüestió. En el seu últim programa electoral a Catalunya, els republicans reconeixen la transformació demogràfica de la regió les darreres dècades, però manifesten que “s'ha sabut fer amb un bon nivell de convivència”. Comparteixen els alcaldes d'ERC aquesta afirmació? Un misteri ara com ara no resolt.
"Volem convertir-nos en una societat multicultural", planteja la formació d'Oriol Junqueras, promovent un Pacte Nacional per a la Interculturalitat que el Govern, per ara, no ha desenvolupat. Proposen mesures per combatre l'odi cap a la immigració, concedir el permís de treball a joves extutelats, garantir l'empadronament universal, facilitar els reagrupaments familiars o derogar la llei d'estrangeria per facilitar-ne nacionalitzacions. Són, doncs, mesures que busquen una obertura del flux migratori i que van en sentit contrari al seu control o regulació.
Totes aquestes mesures són secundades també per En Comú Podem, que coincideix de ple amb ERC en la línia a seguir quant a política migratòria. En un moment encara de pandèmia, la formació demanava regularitzar tota la immigració independentment de la seva autorització administrativa per viure o treballar a Espanya. “Fomentar l'acollida” és un altre dels ítems dels de Jéssica Albiach al seu programa, adscrit a la idea de rebuig a qualsevol tipus de regulació de la immigració.
La CUP va més enllà que cap altre partit en les seves propostes en defensa de la immigració. | ACN
Qui rebla el clau en aquest àmbit és la CUP, que no només inclou al seu programa les mesures esmentades per ERC i Comuns, sinó que va més enllà. Els anticapitalistes introdueixen la qüestió de la immigració situant el racisme al centre i assenyalant-lo com a principal problemàtica en aquest àmbit. La derogació de la legislació d'estrangeria, l'obligació d'empadronar fins i tot sense domicili fix, el tancament dels CIE o els ajuts econòmics a refugiats són quatre de les seves propostes principals.
N'hi ha més: concedir permisos de residència sense necessitat de contracte laboral, discriminació positiva a persones “racialitzades” per optar a llocs de treball o integrar l'alumnat immigrant a les aules ordinàries. La paraula inseguretat, en canvi, no apareix en cap ocasió al programa cupaire de les passades eleccions autonòmiques.
El PSC no concreta la seva posició sobre la qüestió migratòria. | Europa Press
PSC i Ciutadans no es mullen
El PSC no ofereix un detall gaire concret pel que fa a les mesures que implementaria en l'àmbit migratori. Al seu programa per a les últimes eleccions autonòmiques, es presenta la immigració com “una oportunitat per al país que la rep”. "Sobretot a Europa, un continent envellit que necessita mà d'obra jove per assegurar l'actual nivell de benestar en el futur", diuen els socialistes.
El programa compromet el partit a “garantir els drets polítics i socials de la població immigrada”. Parla, de “polítiques que promoguin el progrés col·lectiu i la mobilitat social, amb especial atenció als joves i les dones”. Tot i això, no dona més concrecions sobre com gestionar els fluxos migratoris i la seva integració a Catalunya.
Al costat dels socialistes, qui directament no diu res sobre immigració és Ciutadans. El partit taronja ignorava per complet el tema als programes electorals dels últims comicis. A la seva web, no hi ha, ara com ara, ni una sola proposta sobre immigració.
Junts ha canviat la seva postura en aquest tema en els darrers anys. | Europa Press
Junts, la veu canviant
Junts per Catalunya és, si prenem com a referència la breu història de la formació, una veu polifònica quant a immigració. El que recollia el seu últim programa electoral autonòmic no té res a veure amb el posicionament recent de la formació. El 2021, JxCat prometia garantir l'empadronament per a persones immigrants –fins i tot sense domicili fix–, el tancament dels CIE i un “canvi en les polítiques cap a les persones en situació irregular”.
Eren les propostes més destacades en aquest àmbit, cosa que situava els de Puigdemont en la línia d'ERC, CUP i Comuns. Tot i això, la formació ha tornat a la posició de la dreta catalana clàssica, en part per la pressió rebuda des del món local. Són moltes les localitats on alcaldes i regidors de Junts –Calella, Manresa, Figueres…– estan exigint que s'afronti el problema de la gestió migratòria i la inseguretat.
Això ha fet que el partit hagi negociat –amb poc èxit, segons sembla– amb el PSOE la delegació de les competències d'immigració. Alhora, la formació defensa ara controlar el flux migratori que rep Catalunya i poder actuar davant d'aquells immigrants irregulars que reincideixin en els seus delictes. Jordi Turull ho defensava amb claredat fa pocs dies: "El xantatge d'acusar-nos de xenòfobs perquè nosaltres ens preocupem és indigne i no ho tolerarem".
El PP es manté en la seva postura ferma: exigeix un control dels fluxos migratoris. | Europa Press
Vox i PP, una aposta pel ferri control migratori
“Garantirem que la immigració sigui legal i ordenada per adequar-la a les necessitats de la nostra societat i poder atendre adequadament les persones que arriben”. Amb aquesta frase, el PP centrava al seu últim programa autonòmic la seva posició sobre la qüestió migratòria a Catalunya. Es parla de control i de regulació del flux d'immigrants que arriben a la regió.
El PP posava a més sobre la taula altres problemes que se'n deriven. Els guetos, els 'pisos pastera' i l'alta concentració immigratòria als barris eren altres camps de combat segons el programa popular. El partit que presideix Alejandro Fernández, doncs, fixava amb claredat la seva postura: ferm en el contingut i elegant en les formes.
Vox planteja el tancament dels centres de MENAs. | Europa Press
Vox anava força més enllà i feia de la seguretat i la immigració pilars essencials de les seves propostes per a Catalunya. La formació proposa l'expulsió d'immigrants il·legals o l'eliminació d'ajuts a aquells que es trobin en situació irregular, així com a les ONG, "col·laboradores necessàries en el tràfic d'éssers humans".
Es proposa també el tancament dels centres de MENAs i les mesquites fonamentalistes o el fre a la inseguretat als carrers. Un discurs migratori, doncs, molt contundent.
Aliança Catalana, un discurs clar quant a immigració
Davant dels vuit partits amb representació al Parlament, en els últims mesos ha destacat una altra petita formació política. Es tracta d'Aliança Catalana, el partit de l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, amb un discurs molt clar respecte a les polítiques migratòries. És precisament això el que dona a Aliança Catalana veu a les xarxes i possibilitats reals d'aconseguir representació parlamentària en els propers comicis.
Orriols, una nova veu que parla amb claredat sobre immigració i seguretat. | ACN
La immigració i la seguretat són eixos troncals del programa i proposen “una política de tolerància zero amb la inseguretat ciutadana, el radicalisme islàmic i el terrorisme”. "Es promourà una política immigratòria restrictiva fins que el nivell d'atur baixi i els salaris augmentin a nivells europeus", diu el partit. A més, Orriols proposa la deportació d'immigrants violents i la repatriació dels il·legals.
La formació també exhibeix com una altra mesura estrella el control dels immigrants que vinguin a Catalunya a treballar. “Garantirem que tinguin contracte de treball en origen, puguin acreditar que disposen de prou diners per mantenir-se i no representar una càrrega social, així com per poder tornar al seu país si es queden sense feina”, afirmen.
El reconeixement del problema és el principal factor divisori de l'espectre polític català. Mentre l'esquerra el nega, la dreta l'assenyala amb més o menys intensitat. La qüestió de la immigració i la seguretat s'ha consolidat com una de les preocupacions principals de la ciutadania.
Per això, és presumible que a la campanya de les properes eleccions catalanes prengui protagonisme. Aquestes són les cartes que hi ha avui sobre la taula: veurem si els propers mesos hi ha un gir en la posició de les principals formacions.
Més notícies: