Europa Press El processisme mira ara a Irlanda del Nord
El conflicte nord-irlandès va deixar 3.500 morts
Eslovènia, Kosovo, Montenegro, Escòcia, Còrsega, Quebec, i fins i tot Haití. L'independentisme català ha tingut molts referents al llarg de l'anomenat Procés, alguns de més encertats que d'altres. En el moment clau de la negociació amb Espanya, ara els líders processistes s'aferren a l'exemple d'Irlanda del Nord.
Ha estat l'expresident Carles Puigdemont qui ha rescatat la “via irlandesa” com a inspiració per als acords amb el PSOE. A Waterloo veuen com una referència l'Acord del Divendres Sant. Aquell text, que incloïa l'autodeterminació, va posar fi a una guerra civil que va deixar 3.500 morts.
L'equip de Puigdemont defensa com a modèlic l'acord, ja que reconeixia els desitjos tant d'Irlanda del Nord com de la Gran Bretanya. El PSOE ja ha dit que descarta la “via irlandesa” perquè conté l'autodeterminació. Però els altaveus mediàtics del procés ja comencen a glorificar la “via irlandesa”.
Pilar Rahola abraça la 'via irlandesa'
A Pilar Rahola li ha faltat temps per exalçar la darrera genialitat de Carles Puigdemont. De totes les demandes formulades per l'expresident, Pilar Rahola es queda amb “el quart punt”. Aquí, l'expresident “deia que cal fixar com a límits únics de la negociació el marc dels tractats internacionals sobre drets humans i llibertats fonamentals”.
PARAULA DE RAHOLA | L’acord de Divendres Sant a Irlanda com a referent per a Catalunya
Avança Rahola que "el que plantejarà Waterloo a la fase final dels acords d'investidura és emular els Acords del Divendres Sant del 1998". Per a l'analista, "van ser fonamentals" perquè "es va aconseguir respectar la decisió d'Irlanda del Nord". Rahola posa èmfasi en la figura del “relator internacional nord-americà”.
"És important per als catalans", afegeix, "perquè és la primera vegada que s'aplica el dret a l'autodeterminació a un territori que l'ONU no considera colònia". Per a Rahola, “igual que l'autodeterminació es va aplicar a Irlanda del Nord, es pot aplicar a Catalunya i al País Basc”. Ara reconeix que “la comparativa no serà Escòcia o Kosovo, sinó Irlanda del Nord”.
El missatge és clar, si Pedro Sánchez vol ser president haurà d'emular Tony Blair a la Gran Bretanya. També és veritat, i ho reconeix la pròpia Rahola, que allà hi va haver un referèndum i va guanyar la permanència de l'Úlster a Gran Bretanya.
Un pla per a Catalunya
Els Acords de Divendres Sant i els possibles acords PSOE-Junts tenen alguna cosa en comú: tots dos sorgeixen de la urgència. Però és una urgència amb matisos, ja que en el primer cas es tractava de posar fi a una guerra sagnant, i en el cas català es tracta d'una simple investidura sense morts pel mig.
Pedro Sánchez no és Tony Blair | Europa Press, E-Noticies
El PSOE està disposat a fer concessions fins ara impensables, però també hi ha marcades unes línies vermelles clares. Ferraz descarta d'inici la “via irlandesa” i apunta que hi haurà amnistia, però no autodeterminació. Per contrarestar les demandes de Waterloo, han preparat un pla per a Catalunya.
Pedro Sánchez oferirà l'amnistia com a mesura estrella del pacte d'investidura. Però a més, proposarà un pla català per a les properes dècades, basat en ambicioses transferències competencials. Aquí podrien entrar el pacte fiscal i mesures econòmiques com a inversions de l'Estat.
Més notícies: