El processisme l'emprèn ara contra el Museu Picasso

Josep Lluís Alay, a més de tenir el dubtós honor de ser un d'aquells “senyorets que es creuen James Bond” de què parlava Gabriel Rufián i que es passejaven per Europa “amb la gent equivocada”, sembla no ser gaire de pintura en general . Almenys, i tenint en compte els seus últims apunts a Twitter, no li agraden gens, en particular, ni Picasso ni Miró. A la xarxa social d'Elon Musk, aquesta setmana, carregava, ni més ni menys que contra el Museu Picasso, un dels més visitats de Barcelona. Animava, en concret a boicotejar la mostra que, amb obres dels dos pintors celebra, diu el Museu, “la complicitat i l'amistat d'aquests dos artistes”.

I per què aquesta mania a dos genis?

La pintura, a Alay, no el preocupa en realitat. I això, en algú que és historiador de carrera i professió és, gairebé, crim de lesa humanitat. El que li molesta de l'exposició, en concret, no són ni les obres que inclou ni els artistes que les van realitzar.

El molesta quelcom més prosaic i banal. En concret, el que l'altera és que Felip VI hagi decidit visitar aquesta setmana l'exposició. Ho va fer el dia 18 amb l'Alcalde de BarcelonaJaume Collboni i el Ministre de Cultura, Miquel Iceta.

Només amb aquest fet, n'hi ha prou perquè Alay, des de la talaia que sembla que considera el seu perfil a Twitter, aconselli no visitar la mostra. Una altra ostentació de sectarisme processista?

I qui és Alay exactament?

A més de ser blanc de les invectives de Rufián, Alay és un dels col·laboradors més estrets de Puigdemont en els seus contactes amb Rússia. Va arribar, de fet, fins a ser jutjat del juliol del 2022 per una compravenda de petroli entre companyies russes i xineses.

Segons el jutge, després de l'operació s'ocultava una trama de finançament il·legal en què Puigdemont en seria el màxim beneficiari. L'operació, a més, en calcava una altra de similar que també va implicar Rússia. El beneficiari, en aquell cas, era un altre il·lustre desestabilitzador europeu tan de dretes o més que Puigdemont: Matteo Salvini, de la Lliga Nord.

Al final, tot va quedar en no res, perquè el jutge, encara que va detectar dades “amb aparença delictiva” no va ser capaç de trobar indicis de criminalitat concrets. A més de comissionista petrolífer internacional, Alay es guanya la vida com a professor d'història. Dirigeix, en concret, l'Observatori del Tibet i l'Àsia Central des del 2001. I, com deixa clar, ni Picasso ni Miró no li interessen. Ell s'ho perd.