La (pre)campanya electoral a Catalunya ja és una realitat

Pere Aragonès continua repetint, per activa i per passiva, que no pensa convocar eleccions anticipades a Catalunya. Tot i els múltiples incendis que té aquest Govern a sobre de la taula (sanitat, educació, seguretat, sequera…) i la debilitat de comptar amb només 33 de 135 diputats al Parlament, el president continua entestat a esgotar la legislatura.

Però una cosa són les paraules i una altra són els fets. Perquè, independentment de si hi ha avançament electoral o no, l'única diferència que hi haurà és que la (pre)campanya serà més o menys llarga. I és que, a efectes pràctics, Catalunya ja està immersa en campanya de cara als propers comicis, que a tot estirar, se celebraran a principis del 2025.

Tot i que hi ha partits que ja fa setmanes que es mouen en clau electoral -el cas més clar és el gir de Junts respecte a les matèries d'immigració-, ha estat el mateix Govern qui ha donat el tret de sortida a aquesta presumible extensa campanya que viurà Catalunya al llarg del 2024.

Que la (pre)campanya electoral a Catalunya ja és una realitat s'ha evidenciat fins a tres vegades aquests darrers dies. El primer i més clar, el nomenament oficiós de Pere Aragonès com a candidat d'ERC. El segon, el nomenament de Laura Vilagrà com a vicepresidenta i l'ascens de Sergi Sabrià (antic director de campanya dels republicans) com a viceconseller d'Estratègia i Comunicació. Un moviment en clau electoral per reforçar el discurs i la propaganda del Govern en aquest tram final de legislatura.

Mítings al Parlament

I finalment tenim la tercera evidència. Aquesta setmana, el primer ple de l'any al Parlament, el to general de la majoria de discursos ja feien olor de campanya. És clar, com a conseqüència que Pere Aragonès hagi donat de facto el tret de sortida a la precampanya amb els seus últims moviments. I és que no van ser poques les formacions que van aprofitar les seves compareixences per complementar el seu discurs amb frases pròpies d'un míting electoral.

Un d'ells va ser Salvador Illa, que va dir que "nosaltres seguirem construint l'alternativa". Més dur va ser Albert Batet, que va retreure a PSC, ERC i Comuns els tripartits que han acordat els últims mesos a diverses institucions, alhora que reivindicava que “l'única alternativa és Junts”.

També la CUP va fer un repàs d'alguns dels punts principals del seu programa electoral, com la Renda Bàsica Universal, i es va penjar la medalla d'haver forçat el Govern a crear l'empresa energètica pública. En la mateixa línia va estar Jèssica Albiach, que va recordar que si s'han destinat 11.000 milions en sanitat és perquè “ens vam entestar que fos així” a les negociacions de l'últim pressupost.

Al bloc constitucionalista, Vox, PP i Ciutadans van repartir els seus retrets: molts al Govern, però també als socialistes. Ignacio Garriga i Carlos Carrizosa, per exemple, reivindicaven el seu paper d'“alternativa”, prenent aquesta etiqueta a Salvador Illa. I és que aquestes tres formacions saben que, després de l'amnistia, tenen opcions d'esgarrapar vots constitucionalistes el PSC.

Ningú, ni fins i tot el mateix Govern, pot amagar que la (pre)campanya electoral a Catalunya ja és una realitat. I tot aquest escenari, amb uns pressupostos del 2024 encara per aprovar. Pot ser que el PSC acabi validant els comptes d'ERC com a darrer favor per haver investit Pedro Sánchez. Tot i això, passi el que passi amb els pressupostos, també es llegirà en clau electoral. Això sí, serà a partir d'aquell moment quan els ganivets comencin a volar fins que els catalans, per fi, puguin fer alguna cosa que molts demanen urgentment: acudir a les urnes.