Un carrer ple de runes i fang després d'una inundació amb un cotxe bolcat i persones netejant.
POLÍTICA

La post-DANA: les xifres econòmiques del desastre

Els empresaris ja donen per descomptat que la reconstrucció completa portarà 'anys'

“Un Pla Marshall”, així qualifiquen els empresaris valencians la reconstrucció econòmica posterior a la DANA. Com és natural, l'absoluta prioritat són les víctimes mortals, les desaparegudes i les més vulnerables. Però el gran fantasma, que de debò exigirà a l'Estat compensar la seva ineficàcia manifesta, serà l'impacte econòmic.

Cal tenir present que la magnitud del desastre encara no ha estat xifrada. "Hi ha empresaris que ni tan sols han tingut l'oportunitat d'entrar a les seves empreses i no saben la magnitud del que es trobaran", diu a l'ABC el president de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), Salvador Navarro. De fet, els empresaris adverteixen que no n'hi haurà prou amb el Gobierno central i la Comunitat Autònoma: també caldrà Europa.

Un home amb gorra blanca i jaqueta fosca sosté una escombra mentre està dret en un carrer amb runes i edificis danyats al seu voltant a Paiporta.

Perquè no només és l'impacte a les empreses preses individualment, sinó que també s'ha destruït molta part del teixit que fa possible l'activitat empresarial. El ministre de Transports, Óscar Puente, que s'ha destacat per la seva serenitat, ja ha assenyalat que els danys a infraestructures són màxims.

Per això, no sorprèn que els empresaris assenyalin que la reconstrucció no portarà mesos, sinó anys. I com és habitual, els més vulnerables són les petites i mitjanes empreses, des d'una perruqueria fins a un taller mecànic. Com diuen les patronals, molts d'aquests empresaris s'han quedat literalment sense ingressos de la nit al dia. “Hi ha gent que ho ha perdut tot, és urgent que les ajudes arribin com més aviat millor, tant a les famílies com a les empreses, moltes pimes”, assenyala l'ABC José Vicente Morata, presidenta de la Cambra de Comerç de València.

Tota l'artilleria en ajuts

De moment, les declaracions polítiques anunciant ajudes han estat màximes i ningú no ha estalviat en grans xifres.

La Seguretat Social es mostra oberta a la possibilitat de l'exempció del pagament del 100% de les cotitzacions, el Ministeri d'Economia diu que el Consorci de Compensació d'Assegurances té 36.000 sol·licituds en marxa i el president Mazón ha anunciat una ajuda de 6.000 a fons perdut només per a les necessitats més immediates.

El Gobierno central també ha tret tota l'artilleria i ha anunciat un Pla de reconstrucció valorat en 10.600 milions d'euros. D'aquesta quantitat, que inclou moltes partides diferents, 831 milions estaran destinats a pimes i autònoms. En funció del volum, podran rebre entre 10.000 i 150.000 euros en ajuts.

Un grup de persones de peu exterior amb expressions serioses.

Per part seva, el govern autonòmic ha elevat fins als 31.402 milions l'ajuda sol·licitada al Gobierno. És a dir, que només la reconstrucció i fer front a les urgències més immediates superarà (molt de llarg) el rècord dels 3.120 milions d'euros del 2019, que va ser l'any més car en catàstrofes naturals.

Finalment, el sector financer també disposa de xifres de la catàstrofe. Segons un informe del Banc d'Espanya d'aquesta mateixa setmana, l'exposició de la banca espanyola porta la factura fins als 20.000 milions d'euros. Aquesta quantitat obeeix a totes les pèrdues en productes financers com hipoteques, préstecs a llars o crèdits empresarials.

En qualsevol cas, el BdE considera la tragèdia un “xoc no sistèmic” per a la banca espanyola. La previsió és que les primeres ajudes i la recuperació progressiva de l'activitat econòmica estabilitzin l'impacte financer. Tot i que pel camí, les rendes es veuran molt minvades.

➡️ Política

Més notícies: