Morad o Sílvia Orriols? L'article que incendia les xarxes

El raper Morad i la política Sílvia Orriols representen a la seva manera dos fenòmens actuals de la societat catalana. El primer acumula tants fans com antecedents policials, i malgrat complir condemna a la presó l'esquerra l'exhibeix com a referent de superació. La segona divideix la societat catalana entre els que viuen amb angoixa la crisi migratòria i els que hi veuen la reencarnació de Hitler en persona.

L'esquerra veu en Morad un noi de barri que s'ha sobreposat a l'adversitat i que expressa amb les seves cançons l'odi a l'autoritat i una mena de contrapoder. En realitat el raper liderava una banda que tenia atemorits els veïns del seu barri, La Florida, a l'Hospitalet, fins al punt que un jutge va decretar una ordre d'allunyament. Tot i el seu historial delictiu, personatges com el periodista Jordi Évole i la diputada Najat Driouech han contribuït al blanquejament d'aquest personatge.

La mateixa esquerra veu en Sílvia Orriols l'amenaça del seu model bonista. Un model caracteritzat precisament per tancar els ulls davant de problemes com la immigració massiva i la inseguretat en barris humils com La Florida. Fins ara ningú no s'havia atrevit a contraposar els dos fenòmens (Morad vs Orriols) com a contraposició de dos models socials, però la periodista i activista Montse Santolino ha trencat el tabú.

Sota el títol Catalans de Ripoll, catalans de La Florida, l'activista planteja que “entre un concert de Morad o un míting d'Orriols, som milers els que sabem on preferim ser i on preferim que estiguin els nostres fills”.

Per ella, és “lògic” que Morad sigui un heroi “en un barri on es fan operacions policials amb perfilament racial i la regidora del barri parla de neteja imitant el pitjor de Xavier García Albiol”. Insisteix que “és un model per a la seva gent pel que significa el seu èxit, per fer realitat la possibilitat de sortir de la pobresa amb el talent i per la capacitat de saltar-se les normes”.

Idealització de la pobresa i la delinqüència

L'autora descriu La Florida com “un barri on viu moltíssima gent supernormal i on també malvideix molta gent, i on només una petitíssima part es busca la vida de la pitjor forma”. Per a ella la delinqüència és un “estigma amplificat” i el que cal són “educadors i mediadors” en lloc de “policia”. Per a ella no són llocs “superconflictius ni invisibles” sinó “barris pobres, complexos i abandonats”, víctimes de “l'abandonament” i la “segregació”.

Tot plegat, per acabar recorrent a llocs comuns com que “molts vots de la ultradreta surten de la frustració i la ràbia d'haver cregut en el sistema, d'haver-ho fet tot com havies de fer i no arribar a final de mes”.

Perquè segons exposa, “hi ha una relació claríssima entre la por i la incertesa personal respecte al futur i la necessitat de trobar responsables al teu voltant”. En resum, idealització de la delinqüència i la pobresa, i estigmatització d'opcions polítiques i de milers i milers de votants com a “extrema dreta”.

Indignació a les xarxes socials

L'article ha cridat l'atenció a les xarxes socials, on proposen a l'activista que “entri al barri a gaudir del multiculturalisme a veure com li va”. Molts li recorden que Morad és a la presó, i li suggereixen que pregunti als veïns de l'Hospitalet “a veure què en pensen”. Són només un exemple dels molts comentaris que titllen de “irresponsable” elogiar un delinqüent que entre altres coses “pregona la violència contra les dones”.

Entre els comentaris hi ha gent indignada perquè creuen que opinions com aquesta indueixen els joves a caure a la delinqüència. Són molts els pares preocupats per l'atracció creixent dels joves cap a models com Morad, que amb les lletres instiga la delinqüència. Plantejaments com el de Montse Santolino poden ser vistos com un blanquejament d'aquesta realitat i com a “promoció de la delinqüència”.