Pilar Rahola, eufòrica: 'Tenim a Pedro Sánchez agafat'

Alguna cosa ha canviat a l'entorn de Junts. Carles Puigdemont i Míriam Nogueras van sortir ahir a agrair públicament els esforços del Govern per l'oficialitat del català a Europa. A poc a poc, es va imposant el sector pragmàtic, partidari d'acabar facilitant la investidura de Pedro Sánchez.

Carles Puigdemont està començant a aplanar el camí per justificar la investidura de Pedro Sánchez. Com a bona escudera, Pilar Rahola ha anat fent d'altaveu de l'expresident a les successives fases de la negociació. Ara toca vendre optimisme.

L'analista s'ha mostrat eufòrica per l'aprovació del català al Congrés i l'avenç a les institucions europees. Parla d'“un dia extraordinari” amb “coses impensables fa uns mesos”. A més, es felicita per tenir “agafat” al Govern de Pedro Sánchez.

L'anàlisi de Pilar Rahola

Per a Rahola, això d'ahir al parlament europeu va ser “un gest de benvinguda” al català “sense marxa enrere”. Per a l'analista, el més important és que “el català s'acabarà aprovant” i que “el ministre espanyol ha dit que no és una llengua minoritària”. També ha subratllat la preeminència del català sobre el basc i el gallec.

Rahola també celebra l'oficialitat del català al Congrés, on “havia estat violentat permanentment”. En les seves pròpies paraules, “avui el català pot ser utilitzat al parlament espanyol, i truca a la porta del parlament europeu per no marxar”.

Però a més, la portaveu de Puigdemont ha dit que “el Govern espanyol sap que ho ha de fer”. Segons ha dit, “ha de tirar-ho endavant si vol primer la investidura, i després els pressupostos i tot el que ha de venir”. En un rampell d'eufòria ha afirmat que “potser no ho fan per convicció, però estan agafats”.

Una oda a Puigdemont

Com totes les anàlisis de Pilar Rahola, també aquest darrer s'ha acabat convertint en una oda a Carles Puigdemont. Ha destacat la seva “habilitat estratègica, que en aquest tema ha estat fulminant”. Per a ella, l'èxit de la jornada d'ahir es deu “a la fortalesa del president Puigdemont, que s'ha quadrat aquí”.

L'eufòria de Pilar Rahola contra el dictat de Waterloo contrasta amb l'escepticisme de bona part de l'independentisme. N'hi ha que dubten que això del català a Europa s'acabi aprovant, i d'altres que es pregunten de què serveix parlar en català al Congrés si l'objectiu és la independència. Per això Puigdemont necessita vendre els seus “èxits”.