Pedro Sánchez, en mans de PNB i Junts: Carles Puigdemont ja té una decisió presa

Les acusacions de Víctor de Aldama a Pedro Sánchez en el marc del 'cas Koldo' han animat Alberto Núñez Feijóo a agitar novament la moció de censura. Des que va arribar al poder, precisament a través d'una moció de censura, Pedro Sánchez mai no havia estat tan debilitat com ara. Al PP creuen que és el moment de fer un all in, abans que el PSOE salvi la legislatura amb l'aprovació dels pressupostos del 2025.

El problema és que a Feijóo no li surten els comptes, ia més dels vots del PP, Vox i UPN necessitarà el suport de cinc diputats més. Això el porta a mirar una vegada més cap a PNB i Junts. O el que és el mateix, la legislatura torna a estar a les mans dels set diputats de Carles Puigdemont.

Al PP veuen més difícil convèncer el PNB, que fa anys que demostra una lleialtat infranquejable cap a Pedro Sánchez. La volatilitat de Carles Puigdemont i el polvorí de la política catalana és l'única escletxa que veuen els populars d'armar una majoria suficient per a la moció de censura. Alberto Núñez Feijóo ha començat a temptejar els socis de Sánchez, encara que el PP descarta dur a terme una moció de censura si no té lligats els suports suficients.

Puigdemont ha pres una decisió

La cúpula de Junts ha sospesat novament la possibilitat de sumar-se a una moció de censura contra Pedro Sánchez, que finalment ha descartat. Hi ha almenys tres raons per les quals Carles Puigdemont no es planteja per ara fer caure el Govern.

En primer lloc, la crisi espanyola beneficia Puigdemont, perquè debilita les institucions espanyoles i perquè obliga el PSOE a fer més concessions als seus socis -i especialment Junts, que és qui té la clau de la governabilitat. A més, les últimes setmanes hi ha hagut un acostament entre el PSOE i Junts en la negociació de temes clau com la fiscalitat. Finalment, sumar-se a la moció de censura obligaria Junts a votar amb el PP i Vox, la qual cosa entelaria la seva imatge cap a importants sectors de l'independentisme a Catalunya.

Davant la incertesa que s'obriria amb la convocatòria d'unes noves eleccions, Junts opta per l'estratègia més conservadora: aprofitar la feblesa del Govern per obtenir més concessions i, sobretot, pressionar per aplicar una amnistia que resolgui d'una vegada per totes la situació personal de Carles Puigdemont. Per tant, els juntaires no es plantegen ara com ara donar suport a una moció de censura, i prefereixen esperar al desenvolupament dels esdeveniments intentant treure el màxim partit.

La resignació s'imposa al PP

Des de fa setmanes s'ha imposat a Junts l'estratègia de no fer caure Pedro Sánchez sinó, en tot cas, esperar que caigui per si mateix. Mentrestant, aprofitaran la seva debilitat per obtenir concessions que els permeti guanyar protagonisme en la seva rivalitat particular amb ERC. Turull ja ha avançat un imminent acord “històric” en immigració, ia més del que puguin obtenir a la negociació dels pressupostos, pressionaran per avançar en el compliment dels acords d'investidura.

Mentrestant, a Gènova s'imposa novament la resignació. No només per la poca predisposició del PNB i Junts a arriscar en una eventual moció de censura, sinó també pels pals a les rodes que està posant Vox. Els de Santiago Abascal, que ja van trencar amb el PP als governs autonòmics, ara diuen que no recolzaran una moció de censura en què hi hagi concessions als nacionalistes bascos i catalans.

El tacticisme polític dels uns i la intransigència dels altres deixa sense esperances un PP que ja es resigna a una legislatura de Pedro Sánchez. Aquestes últimes hores, malgrat el terratrèmol polític, una mateixa idea recorre els passadissos tant de Gènova com de Moncloa: si Pedro Sánchez ha aconseguit tirar endavant la reforma fiscal en aquestes condicions, els pressupostos del 2025 no se li poden escapar.