Quan pateixes tu mateix la cancel·lació i la censura que altres vegades has aplaudit

Aquest dissabte passat diversos membres del Sindicat de l'Habitatge del Raval van aparèixer en un acte d'ERC per rebentar-lo i llançar les seves proclames a la cara de Joan Ignasi Elena. "Esquerra Republicana i Joan Ignasi Elena sou responsables directes de la misèria dels treballadors d'aquesta ciutat", van dir els anomenats activistes al conseller d'Interior.

És una tònica en aquesta campanya electoral: diversos col·lectius irrompen en actes dels republicans per protestar per la seva gestió al Govern. El que va viure dissabte passat va ser especialment incòmode per als polítics d'ERC, com es veu a les imatges que s'han difós. Els membres d'aquest autoanomenat sindicat, proper a l'esquerra anticapitalista, van voler assenyalar directament Elena, impedint-li parlar i sabotejant un acte d'un partit polític en plena campanya electoral.

És, sens dubte, un acte de cancel·lació de què l'esquerra més antisistema ens té acostumats. Ara ho pateix Esquerra i els seus dirigents i fa anys passava a Convergència, al PSOE oa qualsevol partit que tingués el poder. No és que alguns expressin la seva opinió i promoguin el debat, és que imposen el discurs i t'impedeixen parlar.

Ho veiem a les xarxes socials, on s'assenyala amb noms i cognoms a qui pensa diferent i es pressiona perquè calli. No és la discrepància legítima, és una voluntat real de silenciar, d'imposar la seva llei. Com diem, ara li toca a ERC patir-ho, que hauria d'aprendre una lliçó.

La cancel·lació que ara pateix Esquerra

Molts dirigents republicans són els que han aplaudit aquests actes de cancel·lació i censura quan anaven dirigits als adversaris polítics. No només s'han posat de perfil, ho han promogut des de les xarxes i altaveus propis.

A Esquerra ningú no entén que se'ls ataqui per la problemàtica de l'habitatge quan signen tots els compromisos possibles. És més, des dels mitjans públics han sobredimensionat el Sindicat de Llogateres, que ja és un actor polític més. Tot i això, pensen, se'ls persegueix i se'ls fa un escarni en un míting electoral.

Els actes de cancel·lació, la voluntat de silenciar l'altre ens allunya de ser una societat madura, capaç de discutir de qualsevol cosa. De fet, el totalitarisme és això, imposar una sola veu i silenciar el teu adversari. I, és clar, és inevitable preguntar-nos quina diferència hi ha entre els que callen Elena quan fa campanya i els que obliguen Sílvia Orriols a anar amb policia perquè no volen que pugui donar un míting electoral.

És que la cancel·lació és una eina vàlida per a alguns? Oriol Junqueras patia un d'aquests actes divendres passat a Reus. La seva resposta va ser: "Si no ens deixem silenciar pels jutges del Suprem, tampoc no ens deixarem silenciar per algú que crida intentant que no parlem. Totes les reivindicacions són legítimes, però respectar el dret de les persones a parlar, em sembla que és fonamental".

És, en definitiva, la llibertat. La llibertat de discrepar, de pensar diferent i de qüestionar qualsevol ideologia política. Els actes de censura, de cancel·lació, ataquen aquesta llibertat i haurien de ser condemnats per qualsevol. El que no val és reivindicar el teu dret a la paraula quan el pateixes i aplaudir quan es vol callar el teu adversari. I no, no val l'excusa del feixisme, perquè no hi ha res menys democràtic que no deixar parlar.