Junts per Catalunya, ni d'esquerres, ni de dretes: de Carles Puigdemont
Junts per Catalunya envia un avís a Pedro Sánchez: no vol formar part de cap bloc i encara menys que se'ls consideri d'esquerres. Per ells, la ideologia no és important
"Nosaltres parlem amb tothom, menys amb Vox". Així resumia la situació política de Junts per Catalunya el portaveu, Josep Rius. La formació de Carles Puigdemont no vol ser catalogada d'esquerres malgrat les polítiques governant, ni de dretes, encara que les seves últimes decisions així ho semblen. La ideologia de Junts, doncs, no importa, no és una cosa rellevant. Fins que Carles Puigdemont digui el contrari.
"Junts per Catalunya no forma part de cap bloc polític espanyol. Només ens devem als nostres votants. No devem res al PP ni al PSOE", afegia Josep Rius.
Cal reconèixer una cosa: Puigdemont ha sabut fer de la indefinició una virtut. Almenys fins ara. No és senzill que un partit del qual no saps què pensa exactament –o que es rectifica a ell mateix en matèries com la immigració– sigui capaç de guanyar eleccions i governar. Junts ha manat a la Generalitat desplegant clarament polítiques progressistes. Al Congrés, per exemple, va votar a favor de la Llei Trans, la norma estrella de l'esquerra de la darrera legislatura.
El marcat perfil progressista de Junts per Catalunya l'encarnen probablement els independents que van arribar al partit després de Junts pel sí. Laura Borràs, la seva presidenta, n'és un. Fa un parell d'anys demanava el tancament del CIE, el Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca i acusava Ada Colau de “fals progressisme”. Al seu costat hi havia Aurora Madaula, Francesc de Dalmases o Alonso Cuevillas. Aleshores, Borràs assegurava ser "més d'esquerres que el senyor Illa".
La lògica, doncs, era situar a Junts el bloc de l'esquerra, si la seva presidenta i candidata a les eleccions al Parlament així ho manifestava. El que passa és que des que Junts va deixar el Govern, el sector més pragmàtic ha anat copant el poder intern i ha recuperat un cert discurs de l'antiga Convergència. Al seu congrés del 2022, el partit va aprovar diverses ponències que evidenciaven un gir ideològic. Una apostava per eliminar l'impost de successions i el de donacions i rebaixar del 50 al 45% el tipus màxim d'IRPF.
El poder local de Junts ha reforçat el discurs a la dreta del partit. Alcaldes com el de Calella o el de Figueres han alçat la veu contra la inseguretat i la gestió de la immigració i la direcció de Junts ha recollit el guant. Aquest sector és el que va agafant pes, mentre que el de Laura Borràs es va diluint a poc a poc.
El paper de Carles Puigdemont
Si algú encara millor que ningú la indefinició ideològica és Carles Puigdemont. El líder del partit –sense càrrec orgànic perquè no li cal– evita mullar-se. Prefereix mantenir la centralitat processista i deixa la ideologia al marge. No han sentit parlar Puigdemont de la llei trans, la regulació dels lloguers, la càrrega impositiva a Catalunya o els impostos a la banca.
No se sorprenguin, ja fa temps que Carles Puigdemont va avisar: ni d'esquerres, ni de dretes. El seu objectiu és poder parlar amb els uns i els altres i donar el seu vot al millor postor. Al juliol va descartar el PP perquè la foto al costat de Vox seria massa per a Waterloo, però aquí no es tanca cap porta. I Feijóo, que va estar a punt de vendre la seva pell per convèncer Puigdemont, ja ho sap: si vol mantenir la via de Junts, millor que no els ataqui gaire.
Més notícies: